El maquis a Casasaies

Després dels fets de can Flequer el grup d'en Marcel·lí Massana no va fugir cap a la frontera com va creure la guàrdia civil. En aquesta ocasió estaven descansant a can Casasaies, prop de Can Flequer, on vivia un amic d'en Massana, el masover Joan Sorribes Espunyes*, la seva esposa Victòria Call Espel i el seu fill Jesús de vint anys.

Mentre el grup de maquis es disposava a dinar, el fill dels masovers entrà corrent a la casa advertint que tres guàrdies civils es dirigien al mas. El grup s'amagà a les estances del segon pis i la casa restà en absoluta calma.

Quan arribaren els civils -un caporal, Isidoro Pérez Herrera i dos números, Francisco Rodríguez Pablo i Ginés Carmona Garcia- demanaren als camperols si havien vist desconeguts pels voltants. La resposta fou, naturalment, negativa i els civils es disposaren a fer una inspecció rutinària de la casa.

Un guàrdia restà a la porta, un altre al peu de l'escala que conduïa al primer pis i el caporal inspeccionà la planta baixa. Quan hagué fet, pujà al primer pis i allí hi trobà alguns llibres de la CNT i la FAI la qual cosa irrità al caporal que obligà el camperol a mostrar-li el segon pis. A la primera habitació que entraren era plena de palla (sota la palla el maquis hi tenia amagades les armes). El caporal amb el "naranjero"(fusell) a la mà ordenà al masover que regirés la palla. El pobre home, amb una forca a la mà, obeí l'ordre, però amb poca convicció, la qual cosa no va satisfer gens al caporal que visiblement enfadat li recriminà la seva actitud. La tensió creixia per moments. Finalment la forca deixà al descobert més llibres, roba militar i una metralleta. Seguidament el caporal fou sorprès pel canó d'una arma que l'encanonà mentre una veu li ordenava que no es mogués ni un pèl. Aleshores tot va succeir en dècimes de segon. Un gest del civil amb el seu fusell fou contestat amb una ràfega que el deixà mort. Immediatament els dos números que restaven a la planta baixa fugiren corrents mentre eren tirotejats des de les finestres. Un d'ells fou ferit, però ambdós pogueren escapar.

En Massana no considerà convenient perseguir-los. La tàctica habitual del maquis era la d’evitar la confrontació directa, a menys que fos realment necessari. Sabien que per cada civil mort el règim franquista podia enviar-ne cent per substituir-lo. Per altra banda els homes del maquis havien convingut que si mai un d’ells resultava ferit seria rematat, ja que posaria en perill la seguretat de tot el grup que basava bona part del seu èxit en la permanent mobilitat.

Com en l'anterior ocasió, calia deixar els masovers de can Casasaies sans i estalvis darrere els Pirineus. En aquella ocasió el desplegament de guàrdies civils per tal de trobar l'escamot guerriller fou espectacular. Així i tot, caminant de nit i amagant-se durant el dia, s'escapoliren del setge.

Tanmateix, aquest succés -i el desmantellament de les dues masies amigues que tenien a Rocafort- aconsellà canviar l'escenari de les activitats guerrilleres del grup d'en Marcel·lí Massana.