6.1 La fauna: l'escurçó
L’únic animal de les nostres terres que pot representar un perill important en cas de picada és un rèptil: l’escurçó.
Els escurçons viuen preferentment en llocs pedregosos i assolellats. Com tots els animals de sang freda a l’hivern resten inactius. Són ovovivípars: La mare pareix petits escurçonets recoberts d’una membrana molt fina que trenquen només acabar de néixer. S’alimenten d’animals petits: ratolins, ocells, sargantanes ... que capturen amb la seva mossegada mortal. Es considera una espècie beneficiosa doncs s’alimenta d’animals nocius per a l’agricultura.
Si no se’l molesta, un escurçó no atacarà mai una persona. Davant la presència humana un escurçó, com la majoria d’animals, fuig. Compte però, que si no té escapatòria pot fingir estar mort.
Aquí tens unes pistes per distingir un escurçó de la resta de serps (colobres) que no són verinoses.
1. Cap diferenciat de la nuca. (triangular).
2. Cap recobert d’escates petites, excepte la de sobre els ulls.
3. Morro punxegut dirigit cap a munt.
4. Ull amb la pupil·la vertical.
5. Cos petit i cua curta i roma.
6. No mesuren més de 60 cm.
7. Línia dorsal en ziga-zaga.
1. Cap poc diferenciat del tronc.
2. Cap recobert amb escates grans, de mida i forma variable segons les espècies.
3. Morro arrodonit.
4. Ull amb la pupil·la circular.
5. Cos allargat i cua acabada en punta.
6. Mides variables, sovint de més de 60 cm..
7. Coloració molt variable.
