Llegenda de Sant Jordi
Fa molt de temps, quan els ocells tenien dents i a Vilomara no havien fet el pont encara, es va presentar a les portes de la vila de Rocafort, un drac espaordidor, que podia moure's als tres elements, perquè volava, nedava i caminava.
El drac, amb el seu alè fètid i verinós, matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. Els cavallers més valents van intentar donar-li mort, però el drac els vencia amb facilitat.
Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el senyor de Rocafort va convocar tot el poble al seu castell i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia, cosa que va calmar el drac i va deixar tranquils els rocafortins. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants de la vila, cada dia li lliurarien una persona. La filla del senyor de Rocafort era l'encarregada de fer el sorteig. Enmig de la plaça, voltada de tot el poble, la mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer rocafortí o rocafortina destinat al sacrifici. Era el seu! Tothom va esclatar en plors, però la princesa va sortir a complir la seva sort. Es va acomiadar dels seus pares, de la gent de la cort i del poble, i se'n va anar cap al bosc, al cau del drac.
El bosc era bell i flairós, però la donzella no feia altra cosa que encomanar-se a Déu, tenint per ben arribada la seva hora. Però de cop i volta, va sobtar-se de veure davant seu un jove cavaller, amb armadura de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.
La princesa va pregar al cavaller que no s'exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d'altres terres per salvar-la.
En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels queixals, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l'ala esquerra, a l'indret on tenia el cor.
Llavors el cavaller va demanar a la princesa el seu cenyidor. El va agafar i amb aquella cinta va fermar el drac pel coll i va dir a la princesa:
- Preneu aquest lligam, el drac està vençut i us seguirà com un anyell.
Enmig de la plaça de Rocafort els esperava tot el poble. Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a la terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s'havia fos, va néixer a l'acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa...
I entre els crits de joia de tot el poble de Rocafort Sant Jordi i la princesa, dalt del cavall, van marxar en direcció a Vilomara.
Però en arribar al riu, el brau cavaller va voler netejar les restes de sang (i la brutícia de mesos de no rentar-se, tot sigui dit). Tanmateix aquell any portava tanta aigua el riu Llobregat que el pobre Jordi per poc no mor ofegat. Sort de la princesa que sabia nedar i amb l’ajuda del seu cenyidor el va poder salvar d’una mort segura.
-Ara estem en pau - Es veu que li va dir la princesa al xop cavaller. I li va regalar un llibre titulat: “Com aprendre a nedar amb armadura sense ofegar-se”.
I qui no s’ho vulgui creure que vagi a jeure
sinó, perquè no ho anava a veure.
Jo us ho he explicat, amb gran gentilesa,
tal com m’ho va explicar un amic del cosí del tiet del cunyat de la princesa.
Ara inventa’t tu un altre final per aquesta llegendària història
