14. EL POBLAMENT

Com has vist, a finals del s. XIX i començament del XX, al Pont de Vilomara i arreu de Catalunya, primer a la vora dels rius i després a altres llocs, es van construir moltes fàbriques tèxtils. D’aquest procés se’n diu industrialització.

Aquestes fàbriques necessitaven treballadors. Ja has vist també que primer van venir-hi a treballar les famílies de pagesos dels pobles del voltant, sobretot quan l’arribada de la plaga de la fil·loxera a la comarca va matar els ceps de les vinyes i va deixar famílies arruïnades. Més endavant va venir gent de fora de Catalunya fugint de la misèria dels seus llocs d’origen on no hi havia hagut la industrialització. Al Pont de Vilomara, sobretot durant la dècada de 1950, van arribar molts immigrants d’arreu d’Espanya, especialment de les províncies de Sevilla i Cuenca. Segurament que en deus conèixer alguns, oi?

En l’actualitat (primera dècada del s. XXI) tornem a rebre una altra onada d’immigrants, en aquesta ocasió d’altres llocs del món, especialment de Romania, Marroc i Sud-amèrica. Heu comptat quants n’hi ha a la classe nascuts a l’estranger?

Tingues sempre present que ningú marxa del lloc on ha nascut per gust. Les persones emigren per millorar les seves condicions de vida.

Des de la industrialització el creixement de població del municipi ha estat més o menys constant, excepte en el període de la guerra civil (1936-1939) que va retrocedir.

Pel que fa al Pont de Vilomara les cases més antigues del poble les trobem als carrers: Montserrat, Xacó, Puig i Sant Joan. En el plànol pots veure per on va començar a créixer el poble: Vora les fàbriques!