Conten que el 17 de gener de 1902, festa de Sant Antoni patró dels animals domèstics, l’Esteve un humil pagès de Mura amb el seu ruc anava a portar el menjar a les seves dues filles i a les altres noies de Mura que treballaven a les fàbriques del Pont de Vilomara. Primer va passar per la capella de Sant Antoni a complir com a bon cristià. Quan va arribar a Rocafort alguna gent del poble li va dir:
-Sant Antoni us castigarà per fer treballar el pobre ruc el dia del seu patró.
L’Esteve els respongué:
-Jo ja he acomplert degudament amb el Sant. D’altra banda bé cal que porti el menjar a les noies!— i va continuar el camí fins al Pont.
Quan va arribar a la fàbrica lliurà el menjar a les seves filles i es disposà a retornar a Mura. En sortir de la fàbrica va veure com un pobre captaire, amb una capella de la Verge que li penjava del pit, demanava caritat als obrers que aleshores entraven a treballar. Alguns d’aquests el van fer fora de males maneres tot dient-li:
-Fuig d’aquí gandul, si no vols anar a parar tu i la capella al foc de la caldera!
El captaire humiliat va marxar capcot i l’Esteve amb el ruc va enfilar en trist silenci el camí que l’havia de portar a Mura.
Al cap de poca estona una forta explosió va fer aturar la marxa de l’Esteve i el ruc. Havia explotat la caldera de la fàbrica on treballaven les seves filles!
Més informació: L'explosió del vapor