La fil.loxera
Aquest insecte va arribar a França (1868) procedent d’Amèrica i va devastar, en pocs anys, les vinyes d’aquell país, gran productor i consumidor de vi. Com a conseqüència, la demanda i el preu del vi català van pujar espectacularment, la vinya donava grans beneficis i es van posar en conreu fins i tot terrenys poc productius i en forts pendents.
La fil·loxera, que té un cicle reproductor complex, en els ceps americans ataca especialment les fulles, però no fa perillar la vida de la planta, en canvi, al cep europeu no ataca els fulles sinó les arrels fins a matar-les. La solució va consistir a empeltar sobre peus americans (amb arrels resistents a la plaga) les varietats europees desitjades. El resultat són uns ceps fets amb dues espècies diferents que tenen cadascuna de la part més resistent a l’insecte, l’arrel de la varietat americana i la tija i els fulles de la varietat europea.
Però la fil·loxera no va ser la primera plaga provinent d'Amèrica. Primer va ser l’oïdi un fong que amb presència de calor i humitat elevades ataca les fulles i la flor del cep cobrint-les d'unes taques blanquinoses. Es combat amb sofre.
L'altra gran plaga que afecta les vinyes és el míldiu un altre fong que va venir també d'Amèrica juntament amb els peus americans que es porten per evitar la fil·loxera. Afecta les fulles que s'esgrogueeixen i el gra de raïm que es cobreix d'un borrissol grisós. Es combat amb l'anomenat brou bordelès (sulfat de coure, calç i aigua).
Entre el 1865 i el 1879 la vinya a Catalunya passà el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l’Empordà i la plaga es propagà de Nord a Sud. A finals de segle XIX ja s'havia escampat la misèria per totes les comarques vitícoles del nostre país. Quan la fil·loxera arribà al Bages –cap al 1890- els pagesos ja coneixien el remei i aviat es recuperà, potser fins al nivell de 1860, que era la vinya que hi havia abans que la fil·loxera afectés França.