La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi.

Aquesta és la tècnica constructiva que ha estat utilitzada, des de l'antiguitat, per adequar els diferents terrenys al conreu de la vinya i altres conreus de secà.

Així en els terrenys més inclinats s'hi han construït parets de pedra seca o marges per formar les feixes o bancals (o terrasses) que s'omplien amb terra per esdevenir un espai pla i conreable que permetia retenir millor la humitat i prevenir l'erosió. Tanmateix, en aquests marges s'hi poden trobar saltadors per poder passar d'una feixa a una altra, arneres per encabir-hi ruscs d'abelles per obtenir-ne mel...

Els murs de pedra seca també podien tenir altres funcions: separar diferents propietats, emmagatzemar el pedruscall, fer tancats pel bestiar, delimitar camins públics...

La pedra seca també s'ha aplicat per fer pous, cisternes, fonts i basses per abastiment d'aigua; per fer rases que canalitzen l'aigua de la pluja o, fins i tot per construir ponts, forns o pous de glaç.

Tot i això les construccions amb pedra seca més espectaculars relacionades amb la vinya són les tines i les barraques.

LES BARRAQUES:

Són construccions de pedra seca que poden tenir diferents usos com: Servir d'aixopluc en cas de mal temps. Guardar-hi les eines per al conreu de la vinya. Allotjar-hi el bestiar. I també protegir la boixa de la tina.

Parts: