Els termes de Mura, Talamanca i Rocafort durant l'alta edat mitjana van ser coneguts amb el nom de "Vall de Nèspola" topònim que fa referència a la riera de Nespres que rega i uneix els tres termes municipals. El relleu muntanyós, els camins estrets i escassos i el seu aïllament respecte a les grans ciutats, els van convertir en els "tres pobles de mala mort" de què parla la dita. Era i és, un territori on els boscos i erms ocupaven la major part del sòl. Un sòl sec i pedregós que no podia admetre cap altre conreu que no fos el de la vinya.

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i la que més hectolitres de vi produïa. El 1860 el 64% de les terres conreades eren de vinya. Pel que fa als tres termes municipals una de cada tres hectàrees estaven plantades de vinya.

Les raons principals d'aquesta expansió de la vinya van ser dues: D'una banda, l'obertura del mercat amb Amèrica per als catalans va propiciar poder vendre els seus productes (el vi i l'aiguardent) a molta més gent. D'altra banda, quan la plaga de la fil·loxera va matar les vinyes franceses (1868) els catalans van poder vendre també el seu vi al país veí.

Tota aquesta demanda va fer que els pagesos d'aquestes terres plantessin les vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i lluny dels llocs habitats. Per solucionar el problema del transport de la verema van decidir la construcció de les tines i la fabricació del vi al peu mateix de les vinyes. D'aquesta manera es reduïa el temps que va des de la recollida del raïm (verema) fins a la xafada del raïm i la fermentació del most. A més, una vegada el most s'ha convertit en vi el seu transport podia fer-se sense pressa i amb una gran reducció (30%) del pes i del volum (170 kg de raïm s'haurien convertit en uns 120 litres de vi).

La construcció de les tines a peu de vinya juntament amb les barraques i marges de pedra seca, s'han convertit en un dels signes d'identitat dels tres municipis.

La majoria d'aquestes tines solen estar reunides en grups i escampades pels tres municipis, si bé la més alta concentració es dóna en el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, i especialment a la Vall del Flequer i a la riera de Nespres.

Les tines solen ser de forma cilíndrica -tot i que n'hi han de cúbiques-, fetes amb pedra i morter de calç, i revestides interiorment per unes grans rajoles (cairons) de ceràmica envernissada de color roig de 40 x 40 cm. i lleugerament corbades en les tines cilíndriques. Se n'han inventariat prop del centenar. La capacitat mitjana sol ser d'unes 87 càrregues de vi (10.500 l). En alguns casos s'han trobat dates a les llindes (1828, 1866, 1873, 1880 i 1911)