Les pedres de Nèspola

Aquesta és la història d'un meteorit que va caure fa milers d'anys molt a prop d'aquí i que uneix amb llaços de màgia i misteri les diferents generacions d'homes i dones que han habitat al llarg dels anys en aquest meravellós territori, comprès entre el marge esquerre del riu Llobregat i el Montcau, anomenat Nèspola.

Una nit un grup d'homes prehistòrics que habitaven per aquestes contrades van veure una llum molt brillant que queia del cel i s'estavellava contra el terra. Quan van arribar al lloc on havia caigut van trobar-hi una roca brillant i misteriosa. Aquesta pedra caiguda del cel la van guardar i venerar com un Déu, ja que la consideraven màgica i protectora.

Passen els anys i en època dels ibers (descendents d'aquells homes de Cromanyó) aquests, fragmenten una part de la pedra en bocins i descobreixen que la pedra proporciona certs poders: Dóna una resistència i fortalesa sobrehumana. Qui la porta al damunt no es cansa mai, pot fer les feines més dures i caminar llargues distàncies sense esgotar-se. Quan arriben els romans els ibers enterren la pedra perquè no caigui en poder dels seus enemics.

Passen els anys i el record de la pedra màgica es converteix en una llegenda que passa de generació en generació entre els habitants d'aquestes contrades. Durant l'edat mitjana, Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, es proposa comprovar la veracitat d'aquesta llegenda i remou cel i terra fins a trobar la roca màgica. Quan la troba la guarda en un cofre en algun lloc del soterrani del seu castell.

En Pere Sitjar escriu en un pergamí que ha descobert la "pedra de Nèspola", com ell l'anomena, i explica on la té amagada. Sense donar-li temps de fer res més Pere Sitjar, com molts dels seus súbdits, mor a conseqüència de la pesta negra que assola tota Europa. La seva vídua dóna totes les seves pertinences al monestir de Sant Benet. Temps després el castell és destruït i el record del castell i la pedra de Nèspola tornen a submergir-se de nou en una boirosa llegenda per a generacions i generacions de rocafortins.

Passen anys i més anys. Després de la Guerra Civil Espanyola i la victòria de les tropes franquistes el pergamí de Pere Sitjar cau en mans de l'exèrcit nazi alemany i és desxifrat. Hitler, amb permís del general Franco, envia un grup d'arqueòlegs per excavar les runes del castell de Rocafort. Després d'unes setmanes d'excavacions troben el cofre amb la pedra màgica.

castell de Rocafort

Els rocafortins i vilomarencs assabentats que la pedra cauria en mans de l'exèrcit nazi ho fan saber al grup de maquis capitanejat per Marcel.lí Massana per tal que ho evitin. Els maquis assalten el comboi alemany quan travessaven la frontera amb França i recuperen la pedra. En Massana la torna als rocafortins i vilomarencs, però aquests, en agraïment a la seva noblesa i valor, la tallen a trossos per tal que els homes del maquis en tinguin una i puguin combatre millor el règim feixista de Franco.

Quan Massana es retira recupera els trossos que pot per retornar-los a Rocafort, però aquells rocafortins i vilomarencs que havien confiat en ell, estan morts o bé tancats a la presó, per la qual cosa decideix amagar-les pel poble i en fa un plànol per tal que quan arribés la democràcia a aquest país poguessin ser recuperades pels alumnes més grans i eixerits de l'escola del poble.

T'hi apuntes a buscar les pedres de Nèspola?