Ruta energètica Sta. Magdalena

Pròxima sortida:

Diumenge, 11 de juny de 2023

Hora: 9: 30 h pàrking prop Renfe (Manresa)

10 h Càmping La Tatgera (Talamanca) 

Inscripcions: jorpinero@gmail.com / tel. 606 906 976

Ruta energètica de Santa Magdalena (Talamanca)

Una ruta per diferents indrets de Talamanca amb el fil conductor de Maria Magdalena, incidint en el seu significat arquetípic com a representant d’una sacralitat femenina primigènia, derivada de l’antic culte a la Deessa. Ho exemplificarem en dues esglésies. Santa Maria de Talamanca representa el culte a la Verge oficial, associat a la figura de la Mare. Santa Magdalena, situada en un punt energètic d’una gran potència, ens submergirà en les energies més primàries de la terra i ens permetrà connectar amb els aspectes més instintius i intuïtius. Visitarem també unes creus de terme amb un enigmàtic simbolisme esotèric, així com una necròpolis de tombes excavades a la roca. A través d’un recorregut pel territori més verge al sud del Bages, inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, podrem recuperar el vincle sagrat que unia els primitius habitants amb la natura i retrobar-nos amb les dues cares de la sacralitat femenina per tal d’integrar-les i restituir-ne, així, la seva força originària.

Maria Magdalena: successora de l’antiga Deessa

Maria Magdalena apareix en els evangelis com una deixeble distingida de Jesús, però molt aviat s’identifica amb la dona adúltera i després penedida. Així, durant l’edat mitjana a Occident el culte a Santa Magdalena pren la forma de la pecadora penedida. El cristianisme gnòstic ha considerat tradicionalment a Magdalena com la companya o esposa de Jesús. Ella va ser present en els moments crucials de la seva vida: als peus de la creu en el moment de la Crucifixió; és a ella a qui se li apareix per primera vegada el Jesús ressuscitat... Més recentment, algunes teories àmpliament difoses sostenen que Magdalena fou la dipositària d’una tradició cristiana de signe feminista, que hauria estat ocultada per la religió oficial, de caire monoteista i patriarcal. Aquesta és la tesi popularitzada en la coneguda novel·la El codi da Vinci.

Però la visió que a nosaltres més ens interessa és la de la Magdalena arquetípica: la versió cristiana d’una sacralitat femenina primigènia (la Deessa), que al llarg de la història i en les diferents cultures ha adoptat una multiplicitat de noms i de formes: Isis per als egipcis, Artemisa, Diana, Venus o Afrodita en la cultura greco-llatina, Inanna, Kali o Iemanjà entre els sumeris, els indis o els africans. En la tradició cristiana els atributs de l’antiga Deessa han quedat escindits en dos pols oposats: la Verge Maria en recull els atributs considerats positius (maternitat, puresa, virginitat), mentre que els considerats negatius es traspassen a Magdalena, o a Eva. La reivindicació de la figura de Maria Magdalena ens permet recuperar en tota la seva integritat aquesta sacralitat femenina perduda, superant la dicotomia entre la Mare i l’Amant, i retornar-li el seu antic poder, associat a temes arquetípics com la sexualitat, l’instint, la intuïció, el misteri, la iniciació o la transmutació.

Un territori que conserva les petges de la Tradició ancestral

En un paratge altívol, al cim del poble de Talamanca, retornarem a l’època de les primitives religions tel·lúriques, que van subsistir llargament per exemple en el ritual de beneir el terme. Ens sorprendrem davant el simbolisme esotèric d’una creu vinguda de Portugal que ens mostrarà tots els temes relacionats amb el desterrament de la Deessa: l’expulsió del Paradís, la sacralitat femenina ocultada rere el símbol del Graal i la seva substitució per la figura hieràtica de la Verge sedent amb l’Infant.

Al castell de Talamanca visitarem una necròpolis alt-medieval de tombes antropomorfes, testimoni de l’origen d’aquesta població com a lloc sagrat de tradició pagana en un punt de connexió entre el Cel i la Terra.

A través d’un recorregut per l’església de Santa Maria de Talamanca ens introduirem en el simbolisme del romànic o el funcionament energètic d’una església, i experimentarem els principals punts tel·lúrics. Veurem la tomba del cavaller feudal Berenguer de Talamanca i penetrarem en un túnel subterrani sota el temple.

Santa Magdalena de Talamanca, un punt tel·lúric especial

L’església de Santa Magdalena de Talamanca (segle XIII) es troba situada en un punt energètic d’una gran intensitat, al centre d’una vall en forma de cercle on hi conflueix el tel·lurisme de la zona. Aquí podrem experimentar i sentir amb una gran força les emanacions de la terra, fins el punt que, en algun moment, ens poden fer arribar a balancejar.

Veurem imatges d’una creu processional del segle XIII, actualment exposada al Museu Comarcal de Manresa, i alguns exemples de la iconografia de Maria Magdalena que ens portaran a parlar de temes com el mite i les llegendes de tresors associades a Magdalena, la Ruta de Maria Magdalena a l’entorn de Rennes le Chateau (al Llenguadoc) i el misteri que envolta el capellà Saunière, l’estreta relació entre els templers i el culte a Magdalena o la data de la festivitat de la santa, el 22 de juliol, vinculada amb l’estrella Sírius i amb la deessa egípcia Isis.