Palera i volcà de Sta Margarida (Garrotxa)

Pròxima sortida:

 Dissabte, 6 de maig de 2023

Hora: 9 h a la gasolinera Petrocat Manresa

10:30 h Sant Sepulcre de Palera (Beuda)

Inscripcions: jorpinero@gmail.com / tel. 606 906 976

Sant Sepulcre de Palera i volcà de Santa Margarida (Garrotxa). Llocs sagrats de mort i renaixement

L’església romànica del Sant Sepulcre de Palera (Beuda, Garrotxa) va estar vinculada directament a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem on, segons la tradició, Jesús fou crucificat, enterrat i va ressuscitar. Construïda seguint el cànon més pur de l’arquitectura sagrada, en aquest santuari (que a l’edat mitjana fou un important centre de peregrinació) hi trobarem una energia molt potent que recrea la de l’església mare, que és el principal lloc sagrat del cristianisme. Molts pelegrins que no podien anar a Terra Santa visitaven el santuari de Palera.

A la tarda fem l’ascensió al volcà més conegut de la zona d’Olot, el de Santa Margarida. Descobrirem el simbolisme arquetípic dels volcans, la llegenda de santa Margarida i el drac o les tradicions populars associades a aquestes muntanyes fetes de terra negra que, des de temps ancestrals, han estat llocs santificats o maleïts. A la zona del cràter experimentarem l’agradable tel·lurisme d’aquest indret envoltat de grans falles on l’energia que aflora de les entranyes de la terra ens revigoritzarà.

Sant Sepulcre de Palera i volcà de Santa Margarida, llocs associats a la mort i a la destrucció que ens recorden, però, que tota mort és tan sols el preludi d’un nou renaixement.

Condicions de la visita:

Hora de sortida (Manresa): gasolinera Petrocat (ctra. C-37z a Cardona, abans rotonda): 9 h

De fora de Manresa:  santuari Sant Sepulcre de Palera (Beuda): 10:30 h

Finalització: al volcà de Santa Margarida 18:30 h, arribada a Manresa 20 h aprox.

Dinar: pícnic a l’esplanada del santuari (cadascú es porta el seu menjar). Possibilitat d’encarregar el dinar al restaurant Claustre de Palera (tel: 872 00 01 00).

Caminada d’ascensió al volcà: recorregut total de 4,5 km, dificultat moderada (107 m de desnivell per un camí en bones condicions).

Desplaçaments: en cotxes particulars

Preu: 15 €/persona

Per concertar les visites: jorpinero@gmail.com / 606 906 976 (Jordi Piñero)

El Sant Sepulcre de Palera

L’Església del Sant Sepulcre de Palera (romànica, del segle XI) és interessant sobretot per dos motius: primer perquè està vinculada al tema del Sant Sepulcre de Jerusalem; és a dir, a l’església construïda sobre el lloc on, segons la tradició, Jesús fou crucificat (Calvari o Gólgota) i a pocs metres enterrat (al sepulcre funerari on va ressuscitar). Per tant, està vinculada al tema de la Resurrecció (Anastasis en grec, nom amb què també és coneguda).

En segon lloc perquè, justament per aquestes raons, és un molt bon exemple d’església que segueix el cànon antic d’arquitectura sagrada. És una església construïda amb molta cura pels mestres d’obra i picapedrers, seguint els rituals pertinents i vinculada per la seva orientació i proporcions al lloc de Jerusalem. Tot això fa que tingui una energia potent, que recrea la del temple mare a Jerusalem. 

Època de les croades i les gran peregrinacions

El segle XI és el moment d’auge de les peregrinacions i de les Croades. El culte al Sant Sepulcre no s’entén sense les Croades, ja que un dels motius que van impulsar aquesta guerra santa va ser que el lloc estava amenaçat pels musulmans. Si bé en un principi s’havien respectat els llocs sagrats cristians, l’any 1009 un califa sembla que va destruir l’església del Sant Sepulcre. La Primera Croada va tenir lloc a finals del segle XI, i el seu principal impulsor, Godofred de Bouillón, va ser el primer monarca de Jerusalem i el fundador de l’Orde del Sant Sepulcre. Associats a les Croades hi ha moltes tradicions o llegendes que tenen a veure amb el temple de Salomó, amb el Sant Sepulcre i amb ordes com els Templers, que haurien entrat en contacte amb els “secrets” que s’amagaven darrere d’aquests llocs, i això la tradició hermètica ho relaciona amb l’origen de l’arquitectura gòtica.

D’altra banda, al llarg del segle XI van prenent importància les grans peregrinacions, que van ser un camí espiritual i iniciàtic de primer ordre orientat a recórrer i visitar els llocs sants. Era una espiritualitat molt lligada encara a la natura i a les emanacions de la Terra, i després de l’edat mitjana es va anar perdent. Els pelegrins emprenien els seus viatges a grans distàncies amb la voluntat d’entrar en contacte i poder-se impregnar de la potent energia que desprenen els grans llocs sagrats. Els més importants eren el Sant Sepulcre de Jerusalem (a Terra Santa, Palestina), Santiago de Compostela (el Camí de Sant Jaume) i Sant Pere de Roma.

El santuari de Palera estava relacionat amb el primer, el Sant Sepulcre. Els feligresos que no podien viatjar a Terra Santa tenien una alternativa assequible peregrinant a Palera.

Durant la visita explicarem les connexions amb el lloc sagrat original que s’establien a través de la proporció, l’orientació de l’església i altres recursos de geobiologia i geometria sagrada. I experimentarem l’energia especial d’aquest temple, que era com una reproducció local (podríem dir com una franquícia) del lloc originari, un lloc que tenia una energia afí. O, dit d’una altra manera, un lloc amb una informació similar, o que activava una codis similars. També explicarem altres aspectes com l’emplaçament, els camins de pelegrinatge de la zona, les pautes de treball ritualitzades de picapedrers i mestres d’obra o els personatges del segle XI que van promocionar aquest santuari dins el comtat de Besalú.

Volcà de Santa Margarida

Una terra volcànica com la Garrotxa té unes característiques especials, evidentment des d’un punt de vista geològic però també des de la Geobiologia (per la influència dels corrents tel·lúrics sobre les persones, sobre la vegetació i sobre tot allò que és viu) i també té un seguit d’implicacions a nivell simbòlic i antropològic. Per fer aquesta visita ens basem fonamentalment en les publicacions i els coneixements que ens ha transmès Josep M. Mallarach.

Des del punt de vista simbòlic, els volcans són un fenomen altament ambivalent. Instintivament els associem a imatges de destrucció i violència, a la força primigènia de la natura en estat pur. Però són també agents que fertilitzen la terra i, en certa manera, fenòmens necessaris perquè la terra envellida es pugui regenerar, amb l’aportació de nous minerals.

Els volcans s’associen a les divinitats i els arquetipus de l’inframón, que es troben a les entranyes de la Terra, on hi ha el foc sagrat que manté viu el Planeta. Com el déu romà Vulcà, assimilat a Hefest, que tenia el domini del foc i de les arts dels metalls. Regnava damunt dels volcans, que eren els seus tallers. També té relació amb el mite de Prometeu i la caixa de Pandora (que és la versió grega del mite d’Adam i Eva i la Caiguda) ja que Prometeu va robar el foc sagrat que va permetre el progrés de de la civilització, però això no va agradar als déus de l’Olimp, que van enviar la caixa de pandora i, en obrir-se, va provocar que els mals s’estenguessin pel món.

Tot això ens situa el fenomen volcànic en un terreny molt ambivalent, associat als arquetips de l’Inframón.

El volcà de Santa Margarida és sens dubte el més conegut i visitat de la zona, i això es pot atribuir principalment al fet que té un cràter de forma molt regular, de manera que es pot considerar un dels volcans arquetípics, molt pròxim a la imatge que tothom té al cap quan s’imagina el concepte de volcà. 

El camí per pujar a Santa Margarida el farem per la cara oest. D’aquesta manera ens estalviem l’accés més massificat que es fa des de l’àrea que es troba al costat de la carretera. La ruta oest (a través del sender GR-2) ens permetrà observar millor el paisatge i experimentar les sensacions a mesura que anem ascendint.

Al cràter del volcà podrem experimentar una energia de caràcter còsmic, intensa i molt agradable, que ens revigoritzarà. Després d’una estona de meditació i descans explicarem, entre d’altres coses, el simbolisme de les formes de la muntanya i la connexió amb els diferents tipus d’energia, la llegenda de Santa Margarida i el drac com a intuïció popular de la naturalesa volcànica de la muntanya (intuïda molt abans del reconeixement científic del fet) i les propietats beneficioses de la terra volcànica.

Per saber-ne més:

Podeu consultar l'article Zona volcànica de la Garrotxa. El trobareu a l'apartat "Llocs tel·lúrics" d'aquesta web.