Història holística
Apunts per a una història holística, esotèrica i dins el Nou Paradigma
Nova era, nou paradigma, necessitat d’un nou marc epistemològic
Hem traspassat ja el llindar del 2012 i ens trobem immergits en "el" gran procés de canvi, tant a nivell personal com col·lectiu. Som conscients que ara és imprescindible començar a canviar moltes estructures mentals i, entre d’altres, també la manera d’entendre i de practicar la recerca acadèmica en general i la recerca històrica en particular. S’imposen noves maneres d’afrontar el coneixement que superin les estretors del marc acadèmic convencional i s’obrin a nous paradigmes que tot just es troben en estat de gestació i que, més tard o més d’hora, han d’acabar confluint en el que es coneix com a “Nou Paradigma”. Sense que sigui la nostra pretensió establir un nou marc teòric ni epistemològic (cosa que, d’altra banda, creiem que és una tasca necessària i que algú l’hauria d’emprendre) sí que volem posar sobre la taula algunes idees que ens semblen pertinents i útils per començar a navegar en aquesta nova realitat. Es tracta d’unes simples pinzellades que ens semblen suggeridores i que, tal vegada, podrem anar ampliant algun dia. De moment ens han de servir almenys per començar a entreveure la tonalitat d'aquest nou paisatge i, sobretot, perquè tot allò que anirem exposant pugui adquirir la seva pròpia claredat i coherència dintre d'un marc més adequat.
Ànima col·lectiva, història esotèrica versus història exotèrica
Entenem que cada grup o entitat col·lectiva té un esperit o una substància i que aquesta, igual que cada ànima individual, es troba en constant evolució. Els nostres objectius i desitjos com a persones concretes queden imbrincats en la matèria objecte d’estudi; observador i observat tendeixen a fondre's en un procés més ampli d'evolució en el qual la suma de voluntats individuals són una part important de l'energia que impulsa aquesta evolució col·lectiva. Proposem una història esotèrica versus la històrica exotèrica que ha estat la dominant en el món acadèmic a Occident. Etimològicament, esotèric significa adreçat a un cercle d’iniciats, restringit, per contraposició a exotèric: que es pot manifestar obertament al públic. La paraula està composta pel prefix d’origen grec “eso” que significa dins o endins (en contraposició amb “exo”: fora o de fora) i el terme “ter” que suggereix oposició. Així, una història esotèrica seria una història no tant per a iniciats, sinó una història que mira cap endins. Tindria un enfocament que posa l’accent no en les manifestacions externes de la història (és a dir, en els fets, siguin manifestacions de caràcter polític, social o cultural) sinó en el propi sentit o consciència interna. De fet, les manifestacions externes no serien altra cosa que el reflex d’uns continguts interiors: un psiquisme, un inconscient, un esperit col·lectiu o una ànima col·lectiva. L’ànima d’una comunitat, d’una ciutat, d’un poble o d’una nació... fins arribar a l'ànima del planeta en la seva totalitat. La Mare Terra com a gran ànima col·lectiva de la qual no som sinó els seus agents servidors en el món de la forma. Una historia esotèrica, doncs, no pretén explicar tant què ha passat, sinó per què ha passat, però cercant-ne les causes i el sentit més profunds, més enllà de la pròpia història.
La Mare Terra com a un ésser viu, conscient i orgànic
Sobre la visió de la Terra com a un ésser viu i conscient són molts els autors, emmarcats en el corrent de la Nova Era, que fan aportacions interessants. Ho fan des de camps ben allunyats de la ciència històrica i que més aviat tenen a veure amb un tipus de saber intuïtiu i mediumnic que dia a dia va sortint a la llum en paral·lel amb l’actual procés de despertar i de recordar qui realment som. En aquest sentit, per exemple, són molt aclaridores les analogies que planteja Matías De Stefano entre la geografia planetària i el funcionament biològic i energètic del cos humà. Segons aquesta visió, no només cada territori, cada país, cada civilització i cada continent tenen unes funcions i una missió específiques, sinó que aquestes estan imbrincades dins un pla evolutiu que depassa, i de molt, la visió limitada del temps i de les èpoques històriques que fins ara hem conegut. Òbviament, som conscients que aquest tipus de discurs intuïtiu, metahistòric, metafísic i, en bona mesura, revelat, entra en una contradicció frontal amb el coneixement històric oficialment acceptat. Però aquest xoc aparentment frontal creiem que és tan sols un primer acte d'aquesta funció que tot just acaba de començar, i ha començat amb una revolució global que a la força ha de tenir la seva traslació en el nostre marc mental i epistemològic.
Desenterrar les capes profundes de la història: infra-història
Igual que en una teràpia individual feta en profunditat, aquesta “nova història” ha de començar per treure a la llum l’esfera de la infra-història; és a dir, la part de l’inconscient col·lectiu que ha condicionat el curs de la història. Aquesta tasca ja s’ha iniciat, sobretot amb l’estudi dels mites, les llegendes, el folklore i tot allò que ens informa, de manera semblant al que passa amb els somnis individuals, sobre l’inconscient col·lectiu. D’una altra banda, igual que en un procés individual, cal saber qui som, quina és la nostra naturalesa, quines són les especificitats que ens defineixen en el nivell més profund. És a dir, els trets que ens caracteritzen com a ànima col·lectiva. Aquí poden ser de gran ajuda algunes disciplines del coneixement esotèric tradicional, com l’Astrologia. Saber la carta natal d’una ciutat o d’un país ens pot ajudar a saber quins són els temes primordials que, a nivell col·lectiu, ens estan afectant; amb quin potencial comptem i quins són els conflictes arquetípics amb els que ens topem en el nostre procés i que veurem repetits, una vegada i una altra, en diferents episodis històrics, de la mateixa manera que un individu tendeix a repetir un patró de comportament determinat fins que no és capaç d’entreveure la causa profunda que l’està motivant; fins que no ha arribat a aquest moment de maduresa ni l’individu ni el grup poden tenir una visió prou clara per afrontar la situació amb tota la seva amplitud i des d’una voluntat lliure i conscient. En conseqüència, seria pertinent revisar les nocions de sentit i de responsabilitat en els processos històrics. El curs dels fets del passat han generat conflictes i deutes kàrmics col·lectius, els quals cal fer conscients per poder-los sanar i per poder afrontar sense rèmores el camí que ha de recórrer cada grup i el conjunt de la humanitat.
Reconnectar amb el propòsit superior: supra-història
Seguint amb la comparació de la teràpia individual, des del nostre punt de vista no hi ha sanació real i efectiva fins que no arribem a establir una connexió ferma amb el nostre jo o esperit superior, en aquest cas amb el que podem denominar supra-història: aquella part més elevada de la nostra ànima col·lectiva que ens vincula amb el propòsit de l’univers i que ens guia al llarg de tot el procés. Aquesta dimensió superior ens relliga a tots i és el pont que ens uneix en una ànima o esperit col·lectiu que ens transcendeix. És una dimensió col·lectiva sagrada que antany es reconeixia i es venerava mitjançant els rituals i que, en el nostre temps, faríem bé de recuperar degudament actualitzada segons l'esperit del moment. És només així, amb el reconeixement i la reverència vers aquesta realitat més àmplia, sentint-nos part d'una gran història i d'un gran univers que han recobrat per fi tot el seu gruix, reconeixent aquest poder que ens transcendeix i ens depassa, que retrobarem la força i el coratge per afrontar els grans reptes que ens esperen. Només així podrem continuar evolucionant col·lectivament, lliures de les pors que ens han travat fins ara, també com a pobles i com a humanitat, lliures d'un passat que ens ha condicionat molt més del que ens havíem imaginat, lliures en aquest camí d'evolució de la mà de la Terra i de tot l'Univers.
A continuació presentem alguns exemples d’aquest nou enfocament aplicat a casos concrets relacionats amb Manresa, la Catalunya Central i la història en general.