El municipi de Corbins (Segrià) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Corbins
Corbins disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: d'argent, un cor de gules acostat de 2 rams de sinople passats en sautor a la punta i somats cadascun d'un corb de sable picant el cor. Per timbre una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 30 d'octubre de 1992 i publicat al DOGC 1669 de 13 de novembre de 1992.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut de plata, un cor vermell orlat amb dos rams verds; al cim de cada ram, un corb, negre, encarat amb l'altre».
Bandera de Corbins
Corbins disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb el cor vermell acompanyat de dues branques verd fosc posades en aspa a baix i somades cadascuna d'un corb negre picant el cor de l'escut, i amb la mateixa disposició que a l'escut, tot el conjunt d'alçària 7/9 de la del drap i amplària 2/3 de la llargària del mateix drap, al centre.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Administracions Públiques l'11 de juliol de 2005 i publicada al DOGC 4434 de 26 de juliol de 2005.
Referències
Oficialització
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 20.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 111 i 126.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10 (Segrià, Garrigues, Noguera, Baix Cinca). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983, p. 150.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 18.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 11 (Segrià, Pla d'Urgell, Garrigues, Baix Cinca). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 143.