L'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós (Alt Àneu, Pallars Sobirà) només disposa d'escut oficial.
Escut d'Isil i Alós
Isil i Alós disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: d'argent, un agnus-dei ajagut i reguardant de porpra, nimbat d'or, portant una banderola de gules amb una creu plena d'argent, i amb l'asta creuada d'or.
Aquest escut va ser aprovat pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 10 de gener del 2005 i publicat al DOGC 4311 de 28 de gener de 2005.
Explicació
L'escut figura un agnus-dei, que és l'atribut de sant Joan Baptista, patró del poble, i el senyal tradicional d'Isil. Isil fou un dels quatre municipis que l'any 1970 s'uniren per formar el municipi d'Alt Àneu i, per això, apareix al segon quarter d'aquell escut.
Com és preceptiu en el escuts de les entitats municipals descentralitzades, no porta timbre.
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, quatre pals vermells. En cap, el nom de la localitat, GIL».
Referències
Oficialització
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 136 i 151 (Isil).
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 24 (Isil).
Cortés García, Juan José. «La heráldica y la vexilología de las entidades municipales descentralizadas de Cataluña. Un estado de la cuestión». III Jornadas de Heráldica y Vexilología Municipales. Madrid, 4 y 5 de noviembre de 2010. Actas. Madrid: Ediciones Hidalguía, 2013, p. 72.
Cortés García, Juan José. «Nuevas aportaciones a la heráldica y la vexilología de las entidades municipales descentralizadas de Cataluña». IV Jornadas de Heráldica y Vexilología Municipales. Madrid, 16 y 17 de octubre de 2014. Actas. Madrid: Ediciones Hidalguía, 2016, p. 341.