Embedded Files
El municipi de Calella (Maresme) només disposa d'escut oficial.
Escut de Calella
Calella disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'or, un gos de sable passant; al 2n. d'atzur, un mig vol abaixat d'argent i al 3r. de gules, 3 estrelles d'or de 6 puntes. Per timbre una corona mural de ciutat.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 24 d'abril de 1989 i publicat al DOGC 1140 de 8 de maig de 1989.
El gos és un senyal tradicional de l'heràldica i la sigil·lografia calellenca que apareix des del segle XVIII i possiblement és una mala interpretació, ja centenària, de les armes dels Cabrera, que foren senyors del lloc. De totes maneres, ha adquirit ja un sentit parlant, pel fet que el gos, el ca, seria la primera síl·laba de Calella. El mig vol abaixat (l'ala) també apareix, però de manera més irregular, en les armes de Calella des del segle XVIII. La seva presència també és parlant, ja que com en d'altres municipis amb la particula «ala» al nom, és el senyal municipal (Alella, l'Aleixar...). Finalment, les estrelles també són un senyal tradicional a enquerir, malgrat que s'hagin interpretat com una referència a la patrona de la localitat, santa Maria.
Representació de l'escut de Calella segons el blasonament oficial
Antecedents
Almenys durant el segon terç del segle XVIII el batlle de Calella emprava un escut truncat i semipartit amb el gos, el mig vol abaixat i les estrelles. Per tant, com ja dèiem, són senyals més que centenaris de la localitat.
Pere Costa, al Nobiliario Catalán (1750) dóna per a Calella les armes dels Cabrera (or, una cabra de sable), ja que eren els senyors jurisdiccionals del lloc.
A l'últim terç del segle XIX l'Ajuntament utilitzava un escut d'atzur amb el gos d'argent sobremuntat de quatre estrelles de sis puntes d'or posades en creu.
A la Geografia General de Catalunya, de Carreras Candi, hi apareix el segell usat pel municipi entre finals del segle XIX i principis del segle XX i que consistia en un gos terrassat.
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut tallat. D'or, un gos que passa; en cap, en dues ratlles, el nom de la localitat CA-LELLA. Segon, partit: primer unes muntanyes de colors naturals; segon, d'or, tres estels, dos i un, blaus».
L'any 1974, la Real Academia de la Historia va dictaminar que les armes de Calella havien de ser: «En campo de azur, un perro pasante de plata, superado de cuatro estrellas, de oro, puestas en cruz. Timbre. Corona real».
Curiositats
Calella timbra l'escut amb corona de ciutat perquè l'any 1925 el rei Alfons XII li concedí el títol de ciutat.
Referències
Oficialització
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 132.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 88 i 103.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 495.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 437.
Google Sites
Report abuse