El municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut de Sant Quirze Safaja

Sant Quirze Safaja disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, una palma de gules posades en pal enfilant 2 corones de llorer de sinople, la superior més petita que la inferior; i al 2n, losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació l'1 de juny de 1983 i publicat al DOGC 342 de 6 de juliol de 1983.

Bandera de Sant Quirze Safaja

Sant Quirze Safaja disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical, blanca i groga; la primera meitat amb la palma vermella i les corones de llorer de color verd fosc de l'escut al centre: la palma d'altura 5/6 de la del drap; la primera corona, d'altura 1/6 de la del drap i amplada 11/54 de la llargària del mateix drap, situada a 1/4 de la vora superior, i la segona, d'altura 1/4 i d'amplada 13/54, situada a 1/3 de la vora inferior. La segona meitat, amb set rengles verticals de sis losanges vermelles cadascun.

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 21 de març de 2001 i publicada al DOGC 3362 de 4 d'abril de 2001.

Referències

Oficialització

• DECRET 235/1983, d'1 de juny, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja per adoptar el seu escut heràldic municipal.

• EDICTE de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja, sobre aprovació de la bandera municipal.

• RESOLUCIÓ de 21 de març de 2001, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Sant Quirze Safaja.

Bibliografia

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 252 i 264.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Bages, Berguedà, Solsonès). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981, p. 206. 

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 240.