El municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) disposa d'escut i de bandera oficials.

Escut d'Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:

Escut caironat: d'argent, 2 canons de font de sable movent dels flancs de l'escut amb 3 raigs d'atzur cadascun caient sobre un toll d'aigua d'atzur carregat de 8 roses d'or posades 4, 3 i 1 formant triangle. Per timbre una corona mural de vila. 

Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 21 d'abril de 1983 i publicat al DOGC 331 de 25 de maig de 1983.

Explicació

Les fonts són el senyal tradicional d'Isona, la capital del municipi, i ja es troben representades en segells del segle XIX. Les roses són el senyal dels Orcau, senyors jurisdiccionals de diversos antics llocs del municipi.

Antecedents

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava per a Benavent de la Conca un «escut tallat. Primer blau, un molí d'or, segon d'or, quatre pals vermells». Per a Conques proposava un «escut; una vista del poble, de colors naturals». Per a Figuerola d'Orcau proposava un «escut d'or, una figuera amb fulles i fruit del seu color».  Per a Isona proposava un «escut tallat de plata i blau. Sobre el plata el nom de la localitat ISONA». Per a Orcau proposava un «escut vermell, vuit margarides (flor blanca, botó groc), posades quatre i quatre, en pal». 

Bandera d'Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, truncada per la meitat, amb 3 crestes; queda la part superior blanca i la inferior blava, aquesta amb vuit roses grogues disposades 3 '2 '3. 

Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 30 de maig de 1991 i publicada al DOGC 1455 de 14 de juny de 1991.

Referències

Oficialització

• DECRET 179/1983, de 21 d'abril, pel qual s'autoritza l'Ajuntament d'Isona i Conca d'Allà perquè adopti el seu escut heràldic municipal.

• ANUNCI relatiu a l'aprovació de la bandera municipal d'Isona i Conca Dellà.

Bibliografia

• Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 19 (Conques), 21 (Figuerola d'Orcau), 29 (Sant Romà d'Abella).

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 83 i 93 (Benavent de la Conca), 111 i 125 (Conques), 132 i 143 (Figuerola d'Orcau), 155 i 165 (Isona), 184 i 199 (Orcau), 252 i 264 (Sant Romà d'Abella).

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 173.

• Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 13 (Benavent de la Conca), 18 (Conques), 22 (Figuerola d'Orcau), 27 (Isona), 35 (Orcau), 42 (Sant Romà d'Abella). 

• Fluvià, Armand de. «L'heràldica municipal al Pallars Jussà». Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars. Número 5 (1992), p. 265-268 [en esp. 265-266].

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 162.

• Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.

• Fluvià, Armand de. «L'heràldica cívica a les comarques pallareses». Àrnica: revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Època III, número 57 (juny 2003), p. 22-27 [en esp. 25].