Besalú
El municipi de Besalú (Garrotxa) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Besalú
Besalú disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat partit: al 1r de gules, una creu patriarcal d'or; i al 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de comte.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 7 de juny de 1989 i publicat al DOGC 1160 del 26 de juny de 1989.
La creu patriarcal és el senyal tradicional de Besalú des del segle XVII. Els Quatre Pals expliquen que el comtat de Besalú, el centre del qual era la vila de Besalú, passà al comtat de Barcelona l'any 1111 per un pacte entre Bernat III i Ramon Berenguer III. El record de l'existència d'aquest comtat ve determinat pel timbre, una corona comtal.
En aquest escut es pot veure la disposició lògica de les armes en un escut partit: en la primera partició les armes pròpies de la localitat i en la segona les armes jurisdiccionals, en aquest cas, les dels comtes de Barcelona.
Antecedents
Almenys entre el segle XV i la primera meitat del segle XVII, la vila de Besalú emprava diferents escuts i segells partits, en els quals hi havia en una de les particions una creu (de diferents tipus) i en l'altra els Quatre Pals (en diferent nombre: dos, tres o quatre).
A partir de la segona meitat del segle XVII i fins l'inici del segle XX, sempre ha aparegut la creu patriarcal, però encara disposada indistintament en una de les dues particions. De la mateixa manera, en la partició dels Quatre Pals, aquests s'han representat en diferent nombre.
Durant el segle XX sempre ha aparegut la creu patriarcal a la primera partició i els Quatre Pals a la segona, però encara hi ha hagut vacil·lacions en el nombre de pals.
Bandera de Besalú
Besalú disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida verticalment en dues parts iguals, la primera (tocant al pal) de color vermell amb la creu patriarcal d'altura 7/9 parts de l'alt de la bandera i de color groc, i la segona composta de nou pals verticals d'igual amplada, cinc grocs i quatre vermells.
Aquesta bandera fou aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Besalú el 19 d'abril de 1995 i pel Departament de Governació el 10 de maig de 1995 i, finalment, publicada al DOGC 2057 del 31 de maig de 1995.
La bandera oficial de Besalú és heràldica, ja que transposa al drap els elements de l'escut.
Observacions
La descripció oficial de la bandera no dona la proporció de l'amplada de la creu patriarcal.
Referències
Oficialització
ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Besalú.
EDICTE de l'Ajuntament de Besalú relatiu a l'aprovació inicial de la bandera municipal.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 126-127.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 83 i 94.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 3 (Gironès, Selva, Garrotxa). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981, p. 392.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 3 (Gironès, Pla de l'Estany, Selva, Garrotxa). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 373.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.