Antecedents

A principi del segle XIX el poble dels Pallaresos usava un segell rodó amb una creu de tau, en referència a la mitra de Tarragona, amb el nom del poble en orla.  

A partir de la segona meitat del segle XIX començà a fer servir diversos segells, rodons i ovalats, amb el nom del municipi al voltant i al centre un triangle amb un ull i emetent rajos cap a la part inferior i envoltat de núvols. Aquesta representació és estranya ja que és la de la Santíssima Trinitat i el poble té com a patró a Sant Salvador. 

Durant el segle XX, mentre no s'oficialitzà l'escut actual, el municipi usà un escut ibèric amb la mateixa representació que al segell anterior però substituint l'ull per un colom. Aquest escut encara es pot veure avui a moltes plaques de nom de carrer del nucli antic dels Pallaresos. 

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), inventa un escut per als Pallaresos sense cap mena de fonament sigil·logràfic o heràldic: «Escut d'or, quatre faixes ondulades blaves; en cap, d'or, el nom de la localitat en dues ratlles, ELS / PALLARESOS». Bassa era un aficionat a l'heràldica i d'aquí la seva descripció acientífica, ja que en el dibuix que acompanya el blasonament les «faixes ondulades» són pals ondats.