Bellpuig
El municipi de Bellpuig (Urgell) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Bellpuig
Bellpuig disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat partit: al 1r, d'or, 3 faixes vibrades de sable (les armes dels Anglesola); i al 2n, de gules, 3 cards de tres flors arrencats d'or (les armes dels Cardona); escussó sobre el tot d'or, un mont de 3 cims de sinople movent de la punta, el cim central floronat i més alt que els laterals. Per timbre una corona de baró.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 30 de desembre de 1981 i publicat al DOGC 197 de 5 de febrer de 1982.
Explicació
El senyal tradicional de Bellpuig, malgrat que representat de diverses maneres al llarg de la història, és el puig de tres cims amb el cim central floronat (és a dir, embellit) i que alhora és un senyal parlant del topònim municipal. També s'hi representen els senyals del senyors jurisdiccionals del lloc, els Anglesola a la primera partició, que en feren el centre d'una baronia a partir de 1139, i els Cardona, que heretaren la baronia el 1386.
Curiositats
Juntament amb l'escut de Caldes d'Estrac fou el primer en ésser oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.
Bandera de Bellpuig
Bellpuig disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el mont verd de tres cims de l'escussó situat a la vora inferior; el cim central, d'una altura del 37 per cent de la del drap i una amplada del 39 per cent de la llargària del mateix drap; els laterals, d'una altura del 25 per cent de la del drap i una amplada del 30 per cent de la llargària del mateix drap, i la flor del cim central d'una altura del 36 per cent de la del drap i una amplada del 35 per cent de la llargària del mateix drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 5 de juliol de 1994 i publicada al DOGC 1923 de 20 de juliol de 1994.
Explicació
La bandera oficial de Bellpuig agafa només els elements de l'escussó, és a dir, el puig de tres cims flordelisat i desestima la resta d'elements. Com que el presenta de manera estilitzada, podríem dir que és una bandera semiheràldica.
Referències
Oficialització
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 125.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 83 i 93.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9 (Segarra, Urgell, Conca de Barberà). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1983, p. 233.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 12.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10 (Noguera, Urgell, Segarra). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 235.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.