Embedded Files
Els timbres són un tipus d'acompanyament que l'escut porta col·locat a la part superior. N'hi ha de diversos tipus, com són les corones, els cascs, les cimeres o el capells, però l'heràldica cívica catalana només fa servir les corones nobiliàries i les cíviques o murals.
Els timbres van col·locats per sobre de l'escut i una mica separats i no han d'anar mai encasquetats a l'escut.
Corones nobiliàries
Les corones nobiliàries indiquen un títol nobiliari lligat a l'ens local que les porta.
Corona reial
Varia en totes les monarquies. La corona reial tradicional de les monarquies hispàniques consisteix en un cercle d'or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons de fulles d'api o d'acant (se'n veuen 3 i 2 mitjos), intercalats amb una perla cadascun, els quals sostenen vuit diademes (només se'n veuen 5) perlejades i tancades al punt d'intersecció, en el qual sostenen un món. A l'interior hi ha un bonet de gules i va folrada de gules. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un regne o la capital d'un estat sobirà.
Corona de príncep
La corona de príncep és igual que la reial, amb l'excepció de què només té quatre diademes, de les quals només se'n veuen tres. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un principat.
Corona d'infant
La corona d'infant és igual que la reial, però no duu ni les diademes ni el bonet de gules. En l'heràldica cívica catalana no s'utilitza.
Corona de duc
La corona de duc és semblant a la d'infant, amb l'excepció que no duu les perles intercalades entre els florons i té menys pedreria en el cercle d'or. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un ducat.
Corona de marquès
La corona de marquès té el mateix cercle d'or que la de duc, però és realçat per quatre florons (dels quals se'n veuen un de sencer i dos mitjos) intercalats entre quatre grups de tres perles (dels quals se'n veuen dos), posats sobre una petita punta. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un marquesat.
Corona de comte
La corona de comte té el mateix cercle d'or que les dues anteriors però és realçat per divuit puntes llargues (de les quals se'n veuen nou) que sostenen cadascuna una perla gran. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un comtat.
Corona de vescomte
La corona de vescomte té el cercle d'or amb menys pedreria que les anteriors i està realçat per quatre puntes llargues (de les quals se'n veuen tres) que sostenen una perla gran cadascuna, intercalades per quatre puntes curtes (se'n veuen dues) que sostenen una perla petita cadascuna. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'un vescomtat.
Corona de baró
La corona de baró té cercle d'or com la de vescomte, envoltat per vuit voltes (se'n veuen tres) d'una enfilada de perles posades en banda. El cercle està perlejat per vuit perles grosses, de les quals només se'n veuen quatre. En l'heràldica cívica catalana indica que el municipi que la duu fou el centre d'una baronia.
Corona de senyor
La corona de senyor és igual que la de baró, amb l'excepció que el cercle està envoltat per quatre voltes de l'enfilada de perles (i només se'n veuen dos) i no està perlejat. En l'heràldica cívica catalana no s'utilitza.
Corones cíviques o murals
Les corones cíviques o murals indiquen la categoria de l'ens local. Les podem agrupar entre les supramunicipals, que inclouen les corones de diputació i les de comarca, i les municipals, que inclouen les de ciutat, vila i poble. Pel que fa a les municipals, ens indiquen si una població té el títol de ciutat, vila o poble. Tanmateix, des del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril de 2003, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, malgrat no en tinguin el títol, es consideren ciutats els municipis de més de 20.000 habitants i viles els de més de 5.000 i menys de 20.000. Les entitats municipals descentralitzades no empren timbre.
Corona mural de diputació o província
Aquesta corona mural té un llenç de muralla sense portes i realçat per setze torres merletades, de les quals se'n veuen nou, unides fins a la meitat de llur alçada per un mur sense merlets. En l'heràldica cívica catalana s'utilitza per indicar que es tracta de l'escut d'una diputació, província o vegueria.
Corona mural de comarca
La corona de comarca té el llenç de muralla sense portes i realçat per dotze torres merletades, de les quals se'n veuen set, unides fins a la meitat de llur alçada per un mur sense merlets. En l'heràldica cívica catalana s'utilitza per indicar que es tracta de l'escut d'un Consell Comarcal.
Corona mural de ciutat
La corona de ciutat té un llenç de muralla tancat amb deu portes, de les quals se'n veuen cinc, realçat per vuit torres (se'n veuen cinc) unides fins a la meitat de llur alçada per un mur sense merlets, amb una garita d'argent al mig de la part superior. En l'heràldica cívica catalana s'utilitza aquest timbre per indicar que es tracta d'un municipi amb títol de ciutat o aquell que tingui més de 20.000 habitants.
Corona mural de vila
La corona de vila té el llenç de muralla tancat amb vuit portes, de les quals se'n veuen quatre, i també vuit torres (se'n veuen cinc) unides per un mur sense merlets i sense garites. En l'heràldica cívica catalana s'utilitza aquest timbre per indicar que es tracta d'un municipi amb títol de vila o aquell que tingui entre 5.000 i 20.000 habitants.
Corona mural de poble
La corona de poble té el llenç de muralla amb quatre portes, de les quals se'n veuen tres, realçat per quatre torres, de les quals també només se'n veuen tres. En l'heràldica cívica catalana s'utilitza aquest timbre per els pobles, és a dir, els municipis de menys de 5.000 habitants o aquells que no tenen títol de vila ni de ciutat.
Google Sites
Report abuse