L'esmalt és el nom que en heràldica reben els colors del camper, de les peces, dels mobles o de les figures.

Els esmalts es divideixen en tres categories: els metalls, les colors i els folres. L'ús dels colors en heràldica es regeix per unes normes estrictes, la principal de les quals és que no es pot posar color sobre color ni metall sobre metall.

Els esmalts no tenen un color únic ja que quan va sorgir l'heràldica al segle XII no hi havia sistemes de classificació dels colors com avui dia, com per exemple ser el sistema Pantone. Per tant, un color pintat per un artista heràldic pot ser molt diferent del pintat per un altre. Malgrat tot, no s'ha unificat mai per part dels especialistes quina tonalitat correspon a cada esmalt.

Cal esmentar que, al segle XVII aparegué un sistema per poder representar els esmalts quan aquests no podien anar pintats (sobretot amb la difusió de la impremta). L'italià Silvestre da Pietrasanta, en un llibre seu publicat el 1638, va idear un sistema de representació dels colors mitjançant punts i línies que veurem més endavant.

Els metalls

En l'heràldica cívica catalana només s'empren dos metalls, l'or i l'argent.

L'or

Es pot representar de dues maneres: mitjançant un color daurat o mitjançant l'ús d'un groc intens. S'ha de tenir en compte, però, que si es fa servir el daurat per l'or, s'ha d'emprar el platejat per l'argent i si s'empra el groc, s'ha d'usar el blanc per l'argent.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant un sembrat de petits punts negres.

L'argent

Es pot representar de dues maneres: mitjançant un color platejat o mitjançant l'ús del blanc. S'ha de tenir en compte, però, que si es fa servir el platejat per l'argent, s'ha d'emprar el daurat per l'or i si s'empra el blanc, s'ha d'usar el groc per l'or.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant l'absència de qualsevol traçat.

Els colors

En l'heràldica cívica catalana s'empren sis colors, l'atzur, el gules, el sinople, el sable, el porpra i l'ataronjat. Els tres darrers tenen la consideració de "neutres" i no se'ls aplica la regla dels esmalts.

L'atzur

És la representació del color blau. Generalment es representa amb una tonalitat clara, però intensa, sense tirar ni al verd ni al violeta.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant unes fines línies paral·leles horitzontals.

El gules

És la representació del color vermell. Generalment es representa amb un to brillant i intens, i no ha de tirar mai cap al violeta ni cap al taronja.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant unes línies fines paral·leles verticals.

El sinople

És la representació del color verd. Generalment es representa amb una tonalitat clara, però intensa, sense tirar ni al blau ni al groc.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant unes fines línies paral·leles en diagonal que van de la part superior esquerra a la part inferior dreta de l'espectador.

El sable

És la representació del color negre. Generalment es representa amb un to brillant i intens, i no ha de tirar mai cap al gris. En l'heràldica cívica catalana és considerat un color neutre.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant unes línies fines creuades perpendicularment horitzontals i verticals o pintant el camper, la figura o peça totalment negra.

La porpra

És la representació de la color porpra. Generalment es representa amb un to clar, entre el morat i el violeta. S'ha de diferenciar clarament del blau i del vermell. En l'heràldica cívica catalana és considerat un color neutre.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant unes fines línies paral·leles en diagonal que van de la part superior dreta a la part inferior esquerra de l'espectador.

L'ataronjat

És la representació del color taronja. Generalment es representa amb un to clar però intens. S'ha de diferenciar clarament del groc i del vermell. En l'heràldica cívica catalana és considerat un color neutre i reservat pràcticament a la representació de fruits i carbasses de peregrí.

Quan no es pot acolorir l'escut, s'ha de representar mitjançant una combinació de segments de línies fines verticals combinades amb petits punts negres.

Regles dels esmalts

Com ja dèiem, la regla principal dels esmalts es que no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall i color amb color. Tanmateix, en l'heràldica cívica catalana hi ha colors que són considerats neutres,com el sable, la porpra i l'ataronjat. Són també neutres els folres, que també poden combinar-se plegats.

Com en totes les regles, també hi ha excepcions. Unes, degudes a errors dels heraldistes que s'han anat perpetuant, i d'altres, per qüestions tècniques. Entre aquestes últimes destacaríem:

• No s'aplica en els escuts amb particions les armes de les quals ja existien independents amb anterioritat. Com exemple tenim l'escut de Barcelona, en què els campers són d'argent i d'or respectivament.

• No s'aplica a les brisures o marques de diferenciació.

• No s'aplica als detalls petits, com per exemple, llengües, ungles, corones, collars, tiges, fruits o als embelliments o franjats de les figures, com per exemple, de campanes, mitres...

• No s'aplica a les peces i figures ressaltants. Com a mostra hi ha l'escut de Vilaplana, en què sobre un escut truncat d'argent i sinople, hi ressalta una vila de gules.