Embedded Files
El municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Baix Pallars
Baix Pallars disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el següent blasonament:
Escut caironat quarterat en sautor: al 1r, d'atzur, un gerro d'argent sobremuntat d'una corona antiga d'or; al 2n, d'ataronjat, una ferradura d'argent amb 8 claveres sobremuntada d'una creu grega patent també d'argent; al 3r, de sinople, un mont de tres cims d'argent movent de la punta carregat de dos pals flamejats d'atzur; al 4t, de gules, un estany d'argent i d'atzur acompanyat a la punta de tres palles d'or posades en banda. Per timbre una corona mural de vila.
La modificació de l'escut de Baix Pallars fou aprovada pel Departament de la Presidència el 4 de juliol de 2022 i publicada al DOGC 8704 de 7 de juliol de 2022. El primer escut oficial del municipi fou aprovat pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 29 de juliol de 2007 i publicat al DOGC 5466 del 17 de setembre de 2009.
Representació de l'escut de Baix Pallars segons el blasonament oficial
Explicació
El nou escut, a diferència de l'antic, vol reflectir la pluralitat del municipi de Baix Pallars, que fou format el 1969 amb l'agregació dels antics municipis de Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortès de Pallars.
Així doncs, el primer quarter porta les armes parlants del nucli principal i capital del municipi, Gerri de la Sal, i és l'escut que tenia oficialitzat fins ara. Les armes, de les quals es té constància des d'almenys el 1800, consisteixen en un gerro sobremuntat d'una corona antiga. Alguns autors, com Manuel Bassa, donaren erròniament per al municipi les armes del monestir. Precisament, l'antiga dependència del monestir de Santa Maria de Gerri és recordada en els esmalts de l'escut cívic (atzur, argent i or), colors molt relacionats amb la Mare de Déu.
El segon, porta les armes de Peramea, que consisteixen en una ferradura sobremuntada d'una creu grega patent i apareixen ja en segells del segle XIX.
El tercer correspon a Baén, que com que no tenia antecedents sigil·loheràldics, es representa amb l'orografia de l'antic municipi: un mont de tres cims separats per dos pals flamejats que volen figurar els barrancs que hi ha.
El quart representa Montcortès de Pallars, que com que tampoc tenia precedents sigil·loheràldics, s'hi figura un estany en referència a l'estany de Montcortès i les tres palles dels comtes de Pallars.
Antecedents
L'antic escut, que només portava les armes de la capital de municipi, Gerri de la Sal, fou aprovat pel Departament de Governació i Administracions Públiques el 29 de juliol de 2007 i publicat al DOGC 5466 del 17 de setembre de 2009.
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava per Baén un «escut d'or, quatre pals vermells; en cap, d'or, el nom de la localitat BAÉN». Per a Gerri de la Sal, proposava un «escut de plata, una gran gerra que du en el camp del seu cos la imatge de Santa Maria asseguda amb l'Infant als braços. Un candeler a cada costat. Dues flors de lliri i dos estels, un a cada costat, als seus peus. Colors naturals. En punta, d'or, quatre pals vermells». Per a Montcortès proposava un «escut d'or, quatre pals vermells. En cap, d'or, el nom de la localitat, MONTCORTÈS». Per a Peramea proposava un «escut d'or, una pera del seu color, posada en pal».
Representació de l'antic escut de Baix Pallars
Bandera de Baix Pallars
Baix Pallars disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada de proporcions dos d’alt per tres de llarg, quarterada en aspa, amb el triangle superior de color blau clar; l’inferior, vermell; el de l’asta, ataronjat, i el del vol, verd fosc; amb una aspa plena blanca de braços de gruix 1/8 de l’alçària del drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de la Presidència el 12 d'abril de 2023 i publicada al DOGC 8897 de 18 d'abril de 2023.
Representació de la bandera de Baix Pallars segons la descripció oficial
Explicació
La bandera de Baix Pallars és vexil·lològica i és la simplificació i l'adaptació al drap de l'escut municipal, ja que només s'hi mantenen els colors dels campers i es prescindeix de totes les figures.
Referències
Oficialització
ANUNCI de l'Ajuntament de Baix Pallars, sobre adopció d'un escut heràldic.
ANUNCI sobre aprovació inicial de la bandera oficial del municipi de Baix Pallars.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Prim i Tarragó, Agustí. Datos y aclaraciones para la historia de los sellos municipales de la provincia de Lérida. Lleida: Tipografia de la casa provincial de Misericòrdia, 1888, p. 21 (Gerri de la Sal), 27 (Peramea).
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 64 i 79 (Baén), 135 i 150 (Gerri de la Sal), 179 i 190 (Montcortès), 203 i 214 (Peramea).
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 56.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 10 (Baén), 25 (Gerri de la Sal), 31 (Montcortès de Pallars) i 36 (Peramea).
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 52.
Fluvià, Armand de. «L'heràldica cívica a les comarques pallareses». Àrnica: revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Època III, número 57 (juny 2003), p. 22-27 [en esp. 27].
Google Sites
Report abuse