el Catllar
El municipi del Catllar (Tarragonès) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut del Catllar
El Catllar disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: de sinople, un agnus Dei reguardant d'argent nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de vila.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 3 de desembre de 1987 i publicat al DOGC 933 de data 30 de desembre de 1987.
Explicació
L'escut del Catllar presenta un agnusdei, que simbolitza a sant Joan Baptista, el qual, des del segle XII, ha estat el patró de la vila.
Diverses famílies han senyorejat la vila del Catllar des del segle XI. En un principi, foren els Montoliu, que en tingueren la possessió fins el 1344, moment en què passà a mans dels Requesens. Tanmateix, degué estar poc temps en mans dels Requesens, perquè el 1358 consta que n'eren senyors els Olzinelles. Per últim va passar a mans dels Queralt, els quals senyorejaren la vila fins al segle XIX.
Antecedents
Hi ha referències sigil·loheràldiques del senyal de l'agnusdei representant la vila del Catllar des del segle XV. A la peanya d'una veracreu que es conserva a la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar hi ha representats el senyal dels Queralt i el senyal de l'agnusdei. També a la parròquia s'hi conserva el reliquiari de sant Nicasi, copatró de la vila, en el qual hi ha el senyal de l'agnusdei i que està datat de 1688. Per últim, a la façana de l'església parroquial hi ha dos escuts esculpits de 1791, un amb l'agnusdei i un altre amb les armes dels Queralt.
Pel que fa a l'àmbit civil, al segle XVII el batlle del Catllar segellava els documents amb el senyal dels Queralt, senyors del lloc. A partir del segle XVIII, en els segells de la vila del Catllar sempre s'hi representa l'agnusdei, si bé, de 1871 ençà es representava contornat en comptes de mirar cap a la destra de l'escut.
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), transforma el segell en escut i li dóna esmalts: «Escut de plata, un Agnus Dei amb el xai dret i la banderola amb la creu negra». Tot i que no ho esmenta, en el dibuix que acompanya el blasonament, l'agnusdei també va contornat, com en els segells més moderns. Bassa era un aficionat a l'heràldica i d'aquí la seva descripció acientífica.
Bandera del Catllar
El Catllar disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, verda, amb tres creus plenes, sobreposades, blanca, vermella i blanca, de braços de gruix, respectivament, 3/9, 2/9 i 1/9 de l’alçada del drap.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 12 d'abril de 1999 i publicada al DOGC 2879 de 30 d'abril de 1999. La resolució fou esmenada el 2015 per un error en la proporció de les creus.
Explicació
La bandera del Catllar és plenament vexil·lològica. Manté el fons verd, com el camper de l'escut, però renuncia a la figura de l'agnusdei, el qual es converteix en una de les creus blanques. Les altres dues creus, blanca i vermella, representen la banderola que porta l'anyell.
Referències
Oficialització
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Col·lecció sigil·logràfica catalana de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Bibliografia
Sagarra i de Siscar, Ferran de. Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 59.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 109 i 121.
Martí Muntaner, Jordi; Ribés Farran, Jordi. Heráldica del Tarragonés. Reus: CIFE, 1974.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.
Pàgines web