Rialb
El municipi de Rialb (oficialment *Rialp, Pallars Sobirà) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Rialb
Rialb disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat: d’or, un mont de sinople movent de la punta, del qual davalla un riu ondat d’argent. Per timbre, una corona mural de vila.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 29 de març de 2001 i publicat al DOGC 3373 de 23 d'abril de 2001.
Explicació
L'escut de Rialb és parlant, ja que fa referència al seu topònim. Rialb prové del llatí rivo albo i vol dir "riu blanc". Així doncs es representa un mont del qual davalla un riu blanc.
Observacions
L'Ajuntament de Rialb utilitza un escut que no s'adequa al blasonament, ja que aquest diu clarament «del qual davalla un riu ondat d’argent», si bé el consistori fa servir unes formes abstractes en que el mont i el riu s'han convertit en dos triangles.
Bandera de Rialb
Rialb disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical verd fosc i groga amb un pal blanc ondat de mitja, dues i mitja ones, de gruix 1/9 de la llargària del drap, al centre.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 22 d'abril de 2003 i publicada al DOGC 3880 de 9 de maig de 2003.
Explicació
La bandera de Rialb manté els colors de l'escut. La part de l'asta és verda, com el mont de l'escut, mentre que la part del vol és groga, com el camper. Entre ambdues parts hi ha un pal ondat blanc que representa el riu que davalla del mont de l'escut.
Referències
Oficialització
ANUNCI de l'Ajuntament de Rialp, sobre l'escut heràldic municipal .
EDICTE de l'Ajuntament de Rialp, sobre aprovació de descripció de la bandera municipal .
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 125 (Beraní).
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 226 i 235 (Rialp), 275 i 285 (Surp).
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 68.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 40 (Rialp), 47 (Surp).
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 12 (Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 60.
Fluvià, Armand de. «L'heràldica cívica a les comarques pallareses». Àrnica: revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Època III, número 57 (juny 2003), p. 22-27 [en esp. 27].
Pàgines web