Sant Hipòlit de Voltregà
El municipi de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut de Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Hipòlit de Voltregà disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el blasonament següent:
Escut caironat partit: al 1r, de la mitra de Vic (d'atzur, les claus de Sant Pere passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent en barra, sobremuntades d'una mitra episcopal d'argent creuada d'or i amb les ínfules també d'or); i al 2n, les armes dels Cabrera castlans de Voltregà (d'or, una cabra arrestada de sable). L'escut acoblat d'un bàcul de bisbe d'or posat en pal i timbrat amb la corona de baró.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 15 d'abril de 1982 i publicat al DOGC 230 de 9 de juny de 1982.
El castell del Voltregà, del segle X, fou el nucli de la baronia de Voltregà fins al segle XIX. Diverses famílies (els Voltregà, els Orís i els Cabrera) van posseir el castell fins que el 1379 va passar a ser una possessió de la mitra de Vic, si bé els Cabrera en continuaren essent els castlans. Tot això queda recollit en l'escut, on la primera partició fa al·lusió al bisbe de Vic i la segona als Cabrera castlans (que no s'han de confondre amb els Cabrera vescomtes). La corona de baró indica que fou el centre de la baronia, mentre que el bàcul de bisbe acoblat a l'escut testimonia la possessió episcopal.
Antecedents
Amb anterioritat a l'escut actual es té constància que al segle XV, el batlle del terme i del castell de Voltregà emprava un escut amb les claus de sant Pere i un bàcul de bisbe acoblat rere l'escut.
Al darrer quart del segle XIX, l'Ajuntament emprava un segell ovalat amb una V, en referència a Voltregà, al centre.
Al final del segle XIX i començament del XX, l'Ajuntament usava un segell amb un casc emplomallat somat a un escut amb les lletres S.P.Q.R. per damunt d'una llança i una palma en sautor. Tots aquests elements fan referència al patró, sant Hipòlit.
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), transforma aquest darrer segell en escut i li dona esmalts: «Escut blau, un casc de plata, cimejant una cuirassa (es refereix a l'escut); les sigles S.P.Q.R. sobre una llança; i una palma, dels seus colors. El casc porta plomes de color verd, groc, vermell, etc.». Bassa era un aficionat a l'heràldica i d'aquí la seva descripció acientífica.
Observacions
L'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà utilitza al seu web l'escut en un sol color i sense timbrar.
Bandera de Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Hipòlit de Voltregà disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb quatre faixes iguals, blanca la superior, blava clara la segona, groga la tercera i negra la quarta.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 21 d'octubre de 1998 i publicada al DOGC 2766 de 16 de novembre de 1998.
La bandera de Sant Hipòlit de Voltregà és plenament vexil·lològica i només agafa els colors de l'escut i els disposa en faixes. D'aquesta manera hi trobem la faixa blanca, que representa la mitra, la faixa blava i la faixa groga, que simbolitzen els campers, i finalment la faixa negra que representa la cabra.
Referències
Oficialització
EDICTE de l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà relatiu a l'aprovació de la bandera del municipi.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nancional.
Col·lecció sigil·logràfica catalana de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Bibliografia
Sagarra i de Siscar, Ferran de. Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 71.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 232 i 248.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 1 (Osona, Ripollès). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981, p. 156.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 8 (Osona, Ripollès). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 172.
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.
Pàgines web