Alt Àneu
El municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) disposa d'escut i de bandera oficials.
Escut d'Alt Àneu
Alt Àneu disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el següent blasonament:
Escut caironat quarterat: al 1r, de gules, un castell obert d'or acompanyat de tres palles d'or posades en banda a cada costat; al 2n, d'argent, un agnus-dei ajagut i reguardant de porpra nimbat d'or, portant una banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent i amb l'asta creuada d'or; al 3r, d'argent, un isard arrestat contornat de sinople; i al 4t, [de gules], una creu patent tripartida d'or. Per timbre, una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de Governació el 14 de desembre de 1989 i publicat al DOGC 1241 de 12 de gener de 1990.
Explicació
Aquest escut és un dels més complexos de Catalunya. Cada quarter representa un dels quatre pobles que s'uniren el 1970 per formar el municipi d'Alt Àneu: València d'Àneu, Isil, Sorpe i Son. El primer quarter representa València d'Àneu, amb el seu castell i les armes dels comtes de Pallars, ja que en fou residència. El segon quarter porta un agnus-dei, atribut de sant Joan, patró d'Isil. El tercer quarter duu un isard, que és un senyal a enquerir de Sorpe, utilitzat ja al segle XIX. Finalment, al quart quarter hi ha una creu patent tripartida, que representa els màrtirs sant Just i sant Pastor, patrons de Son.
Bandera d'Alt Àneu
Alt Àneu disposa d'una bandera oficialitzada per la Generalitat de Catalunya que té la descripció següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample, quarterada en creu damunt del 1r terç del llarg, els campers superior del pal i inferior del vol vermells, i els altres dos blancs. Paral·lelament als angles dels eixos de les divisions, quatre escaires d'amplada d'1/18 de l'alt, i separats d'aquests per la mateixa distància, de color groc el superior del pal i l'inferior del vol, de color porpra el superior del vol, i verd l'inferior del pal.
Aquesta bandera fou aprovada pel Departament de Governació el 23 d'agost de 1995 i publicada al DOGC 2098 de 6 de setembre de 1995.
La bandera d'Alt Àneu manté la partició en quatre quarters de l'escut, si bé en comptes d'estar centrada al drap, està centrada al primer terç de la llargària del drap. Així els campers de gules i d'argent els trobem en vermell i en blanc a la bandera. Les figures s'han simplificat i s'han transformat en quatre escaires en forma de L: el castell i les palles d'or del primer quarter i la creu del quart, són els escaires grocs; l'agnus-dei de porpra és l'escaire porpra i l'isard de sinople és l'escaire verd.
Referències
Oficialització
ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi d'Alt Àneu.
CORRECCIÓ D'ERRADA a l'Anunci relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi d'Alt Àneu.
ANUNCI de l'Ajuntament d'Alt Àneu relatiu al disseny de la bandera municipal.
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional: València d'Àneu, Isil, Sorpe i Son.
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 136 i 151 (Isil), 274 i 284 (Son), 274 i 284 (Sorpe), 297 i 306 (València d'Àneu).
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 24 (Isil), 45 (Son), 46 (Sorpe), 52 (València d'Àneu).
Fluvià, Armand de. Els símbols dels ens locals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Administració Local, 2001.
Fluvià, Armand de. «L'heràldica cívica a les comarques pallareses». Àrnica: revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Època III, número 57 (juny 2003), p. 22-27 [en esp. 27].