El municipi de Caldes d'Estrac (Maresme) només disposa d'escut oficial.

Antecedents

En la Sigil·lografia catalana (1916-1932) de Ferran de Sagarra, es mostren dos segells de Caldes d'Estrac utilitzats durant el segle XVIII: un amb una caldera i l'altre amb la Mare de Déu i el Nen i una caldera a sota. És possible, tanmateix, que l'ús de la caldera com a senyal del municipi sigui anterior. Com en molts altres muncipis del principat, la confusió entre segell parroquial i segell municipal també es donà a Caldes d'Estrac i durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX, s'usà un segell que combinava el senyal parroquial (la Mare de Déu amb el Nen) i el municipal (la caldera).

Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un escut que consisteix només amb la caldera: «escut blau, una caldera vermella ribetejada d'or». 

Curiositats

Juntament amb l'escut de Bellpuig fou el primer en ésser oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.

Observacions

L'Ajuntament de Caldes d'Estrac utilitza un emblema basat en l'escut de manera molt estilitzada en comptes de l'escut.

Referències

Oficialització

• DECRET 504/1981, de 30 de desembre, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Caldes d'Estrac per adoptar el seu escut heràldic municipal.

Arxius i fonts documentals

• Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional

Bibliografia

• Sagarra, Ferran de. Sigil·lografia Catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Vol. II. Barcelona: Estampa d'Henrich, 1922, p. 131.

• Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 87 i 102.

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 455. 

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2 (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme). Segona edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 414.

Pàgines web

• Ajuntament de Caldes d'Estrac.