Embedded Files
El municipi d'Espot (Pallars Sobirà) només disposa d'escut oficial.
Escut d'Espot
Alins disposa d'un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya que té el següent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, un mont alt de dos cims d'argent movent de la punta sobremuntat d'una creu abscissa patent concavada d'or angulada de quatre raigs rectilinis d'argent; el peu de sinople, un estany d'argent i atzur. Per timbre, una corona mural de poble.
Aquest escut fou aprovat pel Departament de la Presidència el 12 d'agost de 2024 i publicat al DOGC 9242 de 5 de setembre de 2024.
Representació de l'escut d'Espot segons el blasonament oficial
Explicació
El mont representa els Encantats, una serra dels Pirineus situada al municipi d'Espot, al parc nacional d'Aigüestortes. L'estany representa l'estany de Sant Maurici, també situat al parc d'Aigüestortes. Finalment, la creu és el senyal de santa Llogaia, la patrona del municipi. És, doncs, un escut que compleix plenament amb l'article 20 del Decret 139/2007 que determina que: «Els elements de l'escut i de la bandera s'han de fonamentar en fets històrics, accidents geogràfics, característiques pròpies de l'ens local o en el seu nom».
Proposta
Amb anterioritat a l'aprovació de l'escut, l'assessor heràldic de la Generalitat, Armand de Fluvià, proposà per al municipi un escut amb el següent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, un mont de dos penyes altes d'argent sobremuntat d'una estrella d'or i sostingut sobre un llac en forma de peu de sinople carregat de dues faixes ondades d'argent. Per timbre, una corona de poble.
El mont representa els Encantats, una serra dels Pirineus situada al municipi d'Espot, al parc nacional d'Aigüestortes. El llac representa l'estany de Sant Maurici, també situat al parc d'Aigüestortes. Finalment, l'estrella és un senyal tradicional a enquerir. Com es pot observar, l'escut actual és una derivació d'aquesta proposta.
Antiga proposta d'escut d'Espot
Antecedents
Manuel Bassa, al seu llibre Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (1968), proposava un «escut d'or, quatre pals vermells. En cap, apuntat, blau, el nom de la localitat ESPOT; i, dessota, un estel tot d'or».
Referències
Oficialització
Arxius i fonts documentals
Colección de sellos en tinta del Archivo Histórico Nacional.
Bibliografia
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Millà, 1968, p. 130 i 140.
Monyarch, Josep Maria; Vidal, Francesc. Escuts heràldics dels pobles de Lleida. Lleida: Diario La Mañana, 1991, p. 20.
Fluvià, Armand de. «L'heràldica cívica a les comarques pallareses». Àrnica: revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Època III, número 57 (juny 2003), p. 22-27 [en esp. 27].
Pàgines web
Google Sites
Report abuse