La lesgislació sobre els símbols dels ens locals es basa amb l'article 151 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i en el Decret 139/2007, pel qual es regulen els símbols dels ens locals de Catalunya.

L'article 151 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, vigent des del 9 d'agost de 2006, determina que és competència de la Generalitat la regulació dels símbols oficials de les entitats locals de Catalunya:

Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:

a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.

b) La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d'àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.

c) L'establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l'autonomia local.

La reglamentació dels símbols es concreta en el Decret 139/2007, aprovat el 26 de juny de 2007, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya. Aquest decret substituïa el Decret 263/1991, de 25 de novembre de 1991, que aprovava el Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya, pel qual la Generalitat era la Institució encarregada de regular l'adopció, l'ús i la modificació dels símbols dels ens locals catalans. Aquest decret omplia el buit del Capítol V de la Llei 8/1987, de 15 d'abril de 1987, el qual autoritzava als municipis a dotar-se d'escut i de bandera, però no establia les característiques que havien de tenir els símbols ni els mecanismes legals per dotar-se d'un.

El Títol II del Decret 139/2007 estableix tots els mecanismes legals per a l'adopció, canvi i modificació dels símbols dels ens locals i la seva inscripció en el Registre d'entitats locals de Catalunya.

Procediment

El procediment sobre l'adopció, rehabilitació, modificació o canvi de l'escut i de la bandera, es contempla en els articles 39, 40 i 41 del Decret 139/2007:

El Ple o l'òrgan competent de l'ens local ha d'acordar l'inici de l'expedient per adoptar, rehabilitar, modificar o canviar l'escut i la bandera. A més, per poder adoptar, rehabilitar, modificar o canviar la bandera cal tenir oficialitzat prèviament l'escut (art. 39.1).

L'expedient ha d'incloure una memòria-informe, elaborada per un especialista en la matèria, que justifiqui, en el cas de l'escut, la correcció del blasonament que es proposa, els antecedents heràldics, sigil·logràfics, històrics, geogràfics o altres en els quals es fonamenti la proposta, i la seva representació gràfica, i en el cas de la bandera, la seva descripció amb les dimensions, les proporcions, els colors i les càrregues (art. 39.2).

En cas de no disposar d'un especialista heràldic o vexil·lològic, la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques donarà l'assistència necessària per elaborar el projecte d'escut i de bandera als ens locals que ho sol·licitin (art. 39.2).

Un cop elaborat l'informe, l'ens local ha de sotmetre la proposta al tràmit d'informació pública per un termini de 30 dies, mitjançant la seva exposició al tauler d'anuncis de la corporació i la seva publicació al DOGC (art. 40.1). Un cop complert el tràmit anterior, correspon al ple o a l'òrgan competent de l'ens local l'aprovació de la descripció de l'escut o de la bandera, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. Aquest acord, juntament amb l'expedient administratiu, s'ha de trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques en el termini de 15 dies a comptar de l'endemà de la seva adopció (art. 40.2).

Rebut aquest expedient, la Direcció General d'Administració Local emetrà un informe, en el termini màxim d'un mes a partir de la recepció de l'expedient, sobre la correcció de la tramitació del procediment i de la proposta formulada, i el trametrà, juntament amb l'expedient, a l'Institut d'Estudis Catalans, per tal que emeti un informe sobre l'adequació de la proposta en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la recepció de l'expedient (art. 41.1).

Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és favorable a la proposta aprovada per l'ens local, o un cop transcorregut el termini assenyalat en l'apartat anterior sense que l'informe hagi estat emès, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu. La Direcció General d'Administració Local ha de dictar una resolució, en el termini d'un mes, que acrediti la proposta efectuada, i ha de procedir a la seva inscripció en el Registre d'ens locals de Catalunya i a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (art 41.2). Si l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans és desfavorable a la proposta aprovada, el Departament de Governació i Administracions Públiques l'ha de fer arribar a l'ens local per tal que aquest pugui formular, en el termini de tres mesos, les al·legacions que consideri oportunes en defensa del seu acord o bé modificar la seva proposta inicial d'acord amb els criteris que reculli l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans (art. 41.3).

Si la proposta de l'ens local s'adiu amb el pronunciament de l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans, es dictarà resolució d'acord amb el que preveu l'article 41.2. Si l'ens local presenta al·legacions, el Govern, a proposta del Departament de Governació i Administracions Públiques, ha d'adoptar la resolució definitiva de l'expedient, amb l'audiència prèvia de l'ens local, en el termini de tres mesos a comptar de l'endemà de la seva recepció. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat la resolució, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu (41.4).

Els símbols dels ens locals

Els ens locals territorials i les entitats municipals descentralitzades poden adoptar un escut, una bandera i un emblema com a símbols locals. També poden rehabilitar els que històricament els corresponguin i modificar o canviar els que tinguin establerts (art. 18.1). La resta d'ens locals, els consorcis de caràcter local i els ens amb personalitat pròpia dependents dels ens locals poden adoptar com a símbol un emblema (art. 18.2).

S'entén per escut un símbol format per una superfície entre línies, anomenada camper, on es representen diferents elements, anomenats càrregues heràldiques (art. 19.1). La bandera és una peça de tela, generalment rectangular, fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya (art. 19.2). L'emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l'escut o la bandera, amb independència de la forma i dels elements que el componen (art. 19.3).

Els elements de l'escut i de la bandera s'han de fonamentar en fets històrics, accidents geogràfics, característiques pròpies de l'ens local o en el seu nom. En qualsevol cas, s'han de respectar les normes de l'heràldica i de la vexil·lologia (art. 20).

Només poden incorporar el senyal de Catalunya (els Quatre Pals) al seu propi aquells municipis que hi tenen dret històric, pel fet d'haver-ne rebut la concessió reial o d'haver estat ciutat o vila de jurisdicció reial (art. 21.1). No es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de la bandera local. Els ens locals que per dret històric poden tenir el senyal de Catalunya a l'escut el poden posar, si escau, a la bandera (art. 21.2).

S'han d'inscriure en el Registre d'ens locals de Catalunya tots els símbols locals aprovats i degudament oficialitzats, de conformitat amb els criteris i el procediment que regula aquest Reglament (art. 22). L'escut, la bandera i l'emblema dels ens locals es poden utilitzar a partir de la seva oficialització (art. 23).

Els símbols oficialitzats i inscrits en el Registre d'ens locals de Catalunya gaudeixen de la protecció que estableixen les lleis, i els ens que en siguin titulars han d'exercir les accions procedents, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas, per tal de vetllar-ne per l'ús i la defensa adequats (art. 24).

Els escuts

L'escut ha de tenir ben definit el seu blasonament. El blasonament és la descripció de la forma, dels esmalts i de les càrregues d'un escut. Ha de ser tan simple i senzill com sigui possible, diferenciador d'altres escuts, i ha de donar preferència al senyal propi de l'ens local respecte d'altres senyals que hi puguin figurar (art. 25).

La forma de l'escut dels ens locals ha de ser la caironada. S'entén per forma caironada la d'un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l'altra horitzontalment (art. 26).

Els ens locals territorials supramunicipals es diferencien per una mateixa brisura característica denominada bordura. La bordura consisteix en una peça d'una amplària equivalent a la sisena part de la de l'escut que voreja tot el camper; quan en una bordura s'alternen punts, és a dir, fragments d'igual mida, de metall i de color, es diu que la bordura és componada (art. 27.1). Els escuts comarcals es caracteritzen per una bordura componada de vuit punts d'or i vuit de gules, que són els esmalts de Catalunya (art. 27.2). Els escuts provincials es caracteritzen per una bordura quarterada d'or i de gules (art. 27.3).

Els esmalts d'un escut són els acoloriments del camper i de les càrregues, l'ús i la combinació dels quals s'han d'adir amb les normes heràldiques. Entre els esmalts es distingeixen els metalls, els colors i els folres. D'acord amb aquestes normes, no es pot combinar metall sobre metall ni color sobre color (art. 28.1). Els esmalts que tenen la consideració de neutres són els folres, la porpra, l'ataronjat i el sable. Aquests poden combinar-se amb metall o amb color indistintament (art. 28.2).

Les càrregues són els elements de l'escut, que han de ser representats d'acord amb la normativa heràldica i mai al natural (art. 29).

El timbre és l'acompanyament col·locat damunt d'un escut (art. 30.1). El timbre dels ens locals territorials és una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui. La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variable en funció del tipus i la categoria de l'ens local (art. 30.2). Els escuts dels municipis que històricament hagin estat cap o centre d'un principat, ducat, marquesat, comtat, vescomtat o baronia abans de l'abolició de les jurisdiccions senyorials han d'anar timbrats amb la corona corresponent al seu títol. Només poden anar timbrats amb corona reial l'escut de la ciutat de Barcelona i els de les viles i ciutats que hagin obtingut el títol de reial vila o de reial ciutat (art. 30.3). Quan un municipi amb escut timbrat de corona mural modifiqui el seu tractament per raó del nombre d'habitants, d'acord amb el que disposa l'article 34 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la corona corresponent substituirà l'anterior sense cap altre tràmit que la seva anotació en el Registre d'ens locals de Catalunya (art. 30.4). Els escuts de les entitats municipals descentralitzades no han de portar timbre (art. 30.5).

Els acompanyaments són aquells elements que se situen fora de l'escut i que l'acompanyen (art. 31.1). L'escut es pot blasonar amb aquells acompanyaments que hagin estat objecte de concessió expressa o que determini l'ens local (art. 31.2).

L'ús de l'escut és privatiu de l'ens local. Cap ens local no pot fer ús d'un escut que no sigui el propi (art. 32.1). Les entitats privades i els particulars poden fer ús de l'escut amb l'autorització expressa de l'ens local (art. 32.2). Els ens locals que no tinguin escut propi podran fer servir el senyal de la Generalitat, d'acord amb el que disposa el Decret 56/1982, de 18 de març, pel qual s'estableixen normes sobre la utilització del senyal de la Generalitat pels ens locals de Catalunya (art. 32.3).

Els ens locals poden incorporar als seus segells l'escut propi, degudament aprovat (art. 33).

Les banderes

La bandera ha de tenir forma rectangular amb una relació de dos d'alçada per tres d'amplada. Ha de ser senzilla i identificativa de l'ens local (art. 34). La bandera no ha d'incorporar mai l'escut, sinó els seus elements més representatius, com ara els esmalts i/o les càrregues. Tampoc no ha d'incorporar els seus acompanyaments (art. 35.1). En les dues cares de la bandera, tots els elements han de mantenir la mateixa disposició i orientació respecte al pal, fent l'efecte de transparència (art. 35.2).

La bandera comarcal incorporarà la bordura componada de l'escut comarcal amb 36 punts, i la bandera provincial incorporarà la bordura quarterada de l'escut provincial, ambdues de color groc i vermell (art. 36.1). La bandera de les entitats municipals descentralitzades incorporarà com a element diferenciador un pal blanc al vol d'un gruix de 2/9 del llarg de la bandera (art. 36.2).

La utilització de la bandera i la seva col·locació als edificis es regeix per la normativa específica aplicable (art. 37.1). Els ens locals no poden enarborar com a pròpia una altra bandera que no sigui la seva oficial, degudament inscrita i publicada, de conformitat amb aquest Reglament (art. 37.2). La bandera dels ens locals no pot ser utilitzada com a fons de símbols o sigles de partits, sindicats, associacions o altres entitats privades (art. 37.3).

Els emblemes

Els ens locals poden adoptar un emblema com a símbol (art. 38.1). L'emblema no pot consistir en una modificació, deformació o simplificació de l'escut, si bé pot basar-se en elements d'aquest (art. 38.2). L'emblema no pot incloure frases, anagrames, logotips o inscripcions que puguin induir a confusió amb els d'altres ens o que no responguin a la seva denominació oficial (art. 38.3).

L'expedient per a l'adopció, la modificació o el canvi de l'emblema s'ha d'iniciar per acord del ple o de l'òrgan competent de l'ens local. Aquest acord ha de contenir una descripció dels seus elements, de la disposició i de les proporcions (art. 42.1). Formarà part de l'expedient una memòria justificativa on figuri la descripció detallada de l'emblema i la seva representació gràfica (art. 42.2).

El projecte d'emblema s'ha de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies, mitjançant la seva exposició al tauler d'anuncis dels ens locals i la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (art. 43.1). Un cop transcorregut el termini d'informació pública i resoltes les possibles al·legacions, el ple de l'ens local o l'òrgan competent ha d'aprovar l'emblema, per majoria absoluta del nombre legal del seus membres. En el cas que no es pronunciï dins termini, s'ha d'arxivar l'expedient (art. 43.2).

L'ens local, en el termini de 15 dies a comptar de l'endemà de l'adopció de l'acord, ha de trametre l'expedient complet a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, a l'efecte de la seva oficialització, inscripció en el Registre d'ens locals de Catalunya i publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (art. 44).