Tots Sants

Tots Sants

Som al dia primer del mes de novembre, la festa de tots els sants. Tres paraules que la gent ha reduït, anomenant la jornada festiva com a Tots Sants. El costum, en aquest dia, és anar fins al cementeri a portar-hi les flors, d'homenatge i record, a les persones benvolgudes que ja no estan entre nosaltres. És també una bona ocasió per trobar-se amb amics i coneguts i, possiblement, amb familiars que durant molt de temps no hem vist. El cementeri és, doncs, punt de trobada i potser de recuperació de velles amistats oblidades, o si més no descurades.

Abans, quan la climatologia tenia formalitat i cadascuna de les quatre estacions complia amb la seua comesa, en arribar Tots Sants el fred traspuntava i la gent feia el canvi, passant de la roba encara una mica entre primaveral i estiuenca a la pròpia de temps hivernal. El nostre refranyer arreplega aquesta circumstància: Per Tots Sants, guarda el ventall i trau els guants. En l'actualitat, ja no podem distingir, perquè mai no fa fred quan pertoca i la calor va guanyant terreny en detriment de la nostra salut i del desenvolupament normal de les collites.

Tots Sants és el punt d'eixida de bona part de les labors camperoles. Una vegada més ens servim dels refranys que, com són pous d’experiència, ens parlen d’allò que ha estat comprovat i afermat al llarg dels anys. Així, per exemple, n'hi ha un que diu: Per Tots Sants, sembra a dues mans. És, doncs, l'hora de sembrar, com ho confirma aquest altre: Per novembne, qui tinga que sembre. Al llarg de tot el mes, el santoral i el refranyer van agafats de la mà, tots dos per orientar el llaurador, que segueix fidelment els ensenyaments rebuts dels avantpassats.

A mitjan mes ens trobem amb la festivitat de Sant Martí, que disposa d'un bon grapat de sentències al seu voltant i que per a mostra en triem una: Per Sant Martí, és l'hora de provar el vi. Uns dies mes tard, Santa Caterina entra també en el joc i, com que haurem seguit els consells que ens parlen de la sembra, caldrà fer el que ens recomanen: Per Santa Caterina, del blat sobrer fes farina. És un avís que l'hivern està en girar i hem de preparar-nos. Finalment, i el darrer dia de novembre, Sant Andreu tanca el mes i la sembra, i comencem a recollir: Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes. La castanya, com tothom sap, és fruita d'hivern, encara que climatològicament no hem acabat l'equinocci de tardor. Pel que fa als caragols, tot i tenir-ne tot l'any, per aquestes dates és quan mes gustosos els trobarem, sobretot si la mestressa sap cuinar-los fent l'apropiat suquet, en el qual no ha de faltar el coent, que farà que, sucant i menjant, hàgem de beure el vi, que ja està llest, i que la calor es fique dins el cos.

Bernat Capó, Costumari valencià 1, Edicions del Bullent