Ortografia dels mots acabats en –t o –d

1. A començament de mot. Com totes les oclusives, la distinció entre d i t no presenta cap problema quan les troben a començament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.

2. A final de mot. Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per això moltes vegades no sabem quina és la grafia que hem d’escriure. Recorda els casos següents:

a. Escriurem t, després de vocal tònica o diftong tònic: extremitat, salut, bandit, nebot, buit.

Les excepcions a aquesta norma són bàsicament cultismes i estrangerismes com: fred, fluid, sud..., i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.

b. Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de consonant: T: atònit (atònita), art (artesà), cort (cortesà). D: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).

c. Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement, dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d: cantada, temuda, dormida.

3. A l’interior d’una paraula:

a. Escriurem amb d la majoria de mots començats per -ad: addició, adduir, adjunt, admirar, adverbi, advocat. Excepcions: atles, atlàntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.

b. Escriurem amb t tots els altres casos: aritmètica, ritme, cotna, ètnia. Excepcions: tsar, tsarina.