Pàgina dedicada al participi

El participi és la forma no personal del verb que utilitzem per conjugar els temps compostos. Observa en els exemples següents com l’emprem en els temps compostos amb el verb haver.

he trobat, havia somiat, hagi vingut, hauria servit, hagués perdut

També l’utilitzem com a adjectiu. Els participis prenen les desinències –AT, -UT, -IT, per a cadascuna de les tres conjugacions d’una manera regular, però cal tenir en compte que força verbs de la segona conjugació, especialment els verbs amb formes velaritzades, tenen participis irregulars. També n’hi ha algun de la tercera conjugació amb participis irregulars. Fixa-t’hi:

Alguns verbs de la segona conjugació presenten doble terminació en el participi:

Verbs acabats en –nyer: fényer, pertànyer i plànyer: fenyut o fengut, pertanyut o pertangut, panyut o plangut.

Altres verbs amb doble forma del participi, de vegades amb significats o matisos diferents: coure (cuit o cogut), ser (sigut o estat), morir (mort o matat), nàixer (nascut o nat), oldre (olgut o olt), raure (ragut o ras), riure (rigut o rist), tòrcer (torçut o tort)

Alguns verbs de la tercera conjugació presenten doble terminació en el participi: la forma regular en -it i la forma irregular en -ert. Com a norma general són preferibles les formes en -it.

complir: complit complert

establir: establit establert

oferir: oferit ofert

omplir: omplit omplert

reblir: reblit reblert

sofrir: sofrit sofert

Llegeix les frases que hi ha a continuació. Et semblen correctes totes les opcions?

Aquesta revista, l’he comprada al quiosc.

Aquesta revista, l’he comprat al quiosc.

Els he vist, els teus pares, quan sortia de casa.

Els he vistos, els teus pares, quan sortia de casa.

Les frases anteriors són correctes, tant si el participi concorda amb gènere i nombre amb el complement directe (vistos, comprada) com si s’utilitza en masculí singular (vist, comprat).

El participi es pot fer concordar amb el complement directe quan aquest apareix representat per un pronom feble de tercera persona: el, la, els, les, en. Aquesta concordança és opcional, però pot ser útil per a evitar ambigüitats. És bastant sistemàtica en els parlars valencians i balears, però no en la resta del domini. Se sol fer la concordança del femení singular i plural però no del masculí plural.

He vist la teua germana amb el seu amic i l’he saludada

He vist la teua germana amb el seu amic i l’he saludat

Les he portades aquest matí, les claus.

Les he portat aquest matí.