Les laterals: l, l•l, ll, tl, tll

Les laterals: l, l·l, ll, tl, tll

La ela geminada

La l·l és una grafia que ve a resoldre el problema de la doble ela llatina no palatitzada (així, si, en comptes d'escriure pel·lícula o intel·ligent escriguérem ‘pellícula’ o 'intelligent' no sabríem distingir el so de la ll de mots com ara llapis o callar. Com que la pronúncia no sol indicar quan un mot va amb l·l o amb l, ens poden servir les orientacions següents (La pronunciació geminada (duplicada) de la ela geminada és encara un fet normal en mots com ara til·la, xarel·lo, fal·lera. Però ha desaparegut en la majoria de les paraules en què l'ortografia manté la grafia l·l):

1. Mots començats per prefixos i formants cultes:

S'escriuen amb l·l els compostos originàriament amb prefixos o formants, provinents del grec o del llatí, la consonant dels quals s'assimila a la l inicial de la paraula que seguix:

2. S'escriu l·l en les terminacions següents:

3. En derivats cultes emparentats amb mots de derivació popular que tenen l o ll final:

acaramel·lar i caramel·litzar (de caramel), argil·lífer (argila), nul·la (nul), tranquil·la (tranquil), al·liaci (all), ampul·lós (ampolla), axil·la (aixella), cancel·lar (cancell), capil·lar (cabell), coral·lí (corall), cristal·lí (cristall), fal·lible (fallar), flagel·lar (flagell), gal·linaci (gall), lul·lià (Llull), mal·leable (mall), metàl·lic (metall), mol·lície (moll), pàl·lid (palla), pel·lícula (pell), sigil·lar (segell)

4. Així mateix s'escriuen amb l·l les paraules següents de diversa procedència (penseu que n'hi ha al voltant de 1.600 en total):

anul·lar, bagatel·la, bèl·lic, Brussel·les, cel·lofana, cèl·lula, circumval·lar, col·liri, corol·la, el·lipse, el·lipsis, excel·lent, fal·laç, fal·lera, fàl·lic, fil·loxera, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lar, intel·ligent, libèl·lula, lil·liputenc, medul·la, mol·lusc, pal·li, pal·liar, paral·lel, parcel·la, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, pol·lució, pol·luir, pul·lular, .pusil·lànime, putxinel·li, rebel·lió, repel·lent, satèl·lit, sol·licitar, tel·lúric, til·la, vel·leïtat, violoncel·lista i derivats.

5. Alguns noms propis (la major part d'origen grec o llatí):

Al·là, Apel·les, Apol·lo, Aquil·les, Avel·lí, Caracal·la, Gal·la, Ciril·li, Compostel·la, Marcel·la, Marcel·lí, Mosel·la, Priscil·la, Sal·lusti, Sil·la (o Sul·la), Tertul·lià , Tul·li.

6. Però s'escriuen amb l i no amb l·l els mots següents:

aleatori, aliatge, àlies, àloe, alopècia, alumini, anihilar, argila, arrelar, balena, barrila, biela, candela, cautela, celebrar, ciclostilar, colador, coleòpter, còlera, colesterol, colibrí, còlic, coliflor, colitis, colobra, colònia, columna, elaborar, eleàtic, elecció, elèctric, elegant, elegir, elocució, erisipela, espavilar, esquela, estela, fila, galant, galena, galeta (o galleta), Galícia, gasela, gelar, hidròfila, ili, ilíac, ilicina, ilota, jubilar, lila, mistela, mostela, mutilar, pamela, pela, pelar, profilaxi, ravioli, religió, revelar, sarsuela, selecció, seqüela, sílex, silueta, solució, tequila, tutela, velar, ventilar, vigilar, vila ('poble', però vil·la ‘casa'), i derivats.

Remarques i excepcions

• S'escriuen amb l els mots: anular (d'anell), consiliari (de consell), filial (fill), foli (full)

• El sufix -ela (‘col·lectiu'): clientela, parentela

• El formant -fil (‘amic'): bibliòfil, cinèfil

• Els italianianismes musicals allegro i allegretto s'escriuen amb ll i no amb l·l.

• No hem de confondre els mots de les parelles següents:

El fenomen de palatització de la l llatina (o no llatina) fou tan fort en la formació de la nostra llengua que la major part de les paraules d'etimologia popular amb ela inicial llatina ha esdevingut ll (comparem les poques entrades de la l en qualsevol diccionari). Val a dir que la consonant palatal ll /ʎ/ és un dels trets característics de la nostra fonètica. Cal, per tant, evitar el ieisme, fenomen consistent a pronunciar la ll com una i semiconsonant [j]: ull (pronunciat més o menys ui), genoll (pronunciat genoi).

Quadre de distribució de ll, tll i tl

Remarques

• En el dígraf tl té so de lateral alveolar de doble ela. No es pronuncia la t: ametla, guatla, motle

• El dígraf tll té so de lateral palatal (com la II), però tampoc no es pronuncia la t: ratlla, butlletí, rotllo

• En alguns parlars les paraules amb tl han palatitzat, i per tant, hi ha doblets que alternen tl/tll (espatla/espatlla, motle/motlle, etc.). D'acord amb la pronuncia general dels parlars valencians, cal considerar preferibles les formes amb tl sobre les formes amb tll:

No obstant això, convé recordar que hi ha mots que s'escriuen amb tll i no amb tl (bitllet, rotllo, butlletí, ratlla i derivats).

• Atenció als mots següents, que s'escriuen amb ll (i no amb l):

ll inicial:

També s'escriuen amb ll els italianismes allegro i allegretto (amb so de ela geminada).

• Per contra, els cultismes següents van amb l inicial (i no amb ll):

· També s'escriuen amb una sola l enmig de mot i no amb ll els mots següents: aleatori, aliatge, balena, milió (i bilió, trilió, milionari...) i religió.

· Els mots següents es poden escriure amb ll o l indistintament: liberal o lliberal; galeta o galleta

· Cal parar atenció l'alternança l/ll en el verb voler: vull (però la resta de temps amb l: vols/vol/volem/vulga/volgut/vulgues/vulguem...)

QUADRE RESUM DEL VOCABULARI AMB ELA GEMINADA