LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi verbal és la unió de dos verbs que formen un únic nucli verbal, en el qual un d’ells actua com a auxiliar. Des del punt de vista de la genuïtat d’un idioma, hem de tenir en compte que aquestes combinacions de verbs són creacions específiques de cada llengua. Per tant, no podem fer traduccions literals d’un sistema a un altre.

LES PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ

Encara que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar l’obligació amb les estructures següents:

Ø IMPERATIU: respecteu les plantes.

Ø IMPERSONAL: s’agafen les xulles i es frigen.

Noteu que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre no semble tan categòrica. De tota manera, el context, la intencionalitat i el gust personal us diran quin tipus d’estructura heu d’utilitzar.

LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT

Normalment amb valor de present i de passat.

DEURE + INFINITIU. (Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte com probablement, segurament, potser, tal volta, tal vegada, etc.). Ex.: Deuen ser les cinc de la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la matinada.

INCORRECCIONS MÉS COMUNES.

1. No són correctes els usos del futur i el condicional per a l’expressió de la probabilitat. En comptes de dir “seran les cinc de la vesprada” i “seria la teua cosina qui va telefonar ahir” és preferible dir “deuen ser les cinc de la vesprada” i “degué ser la teua cosina qui va telefonar ahir”.

2. No podem utilitzar la preposició “de” entre el verb auxiliar i l’infinitiu. Deuen de venir totes/Deuen venir totes.

3. No és correcte l’ús d’igual com a adverbi de possibilitat. No sé qui farà la melmelada, igual et toca fer-la a tu/No sé qui farà la melmelada, potser et toca fer-la a tu.

LES PERÍFRASIS VERBALS D’IMMINÈNCIA

Per a expressar que l’acció tindrà lloc en un futur immediat hem d’usar les perífrasis:

Ø ESTAR A PUNT DE + INFINITIU. Ex.: La llet està a punt de bullir.

Ø ESTAR PER + INFINITIU. Ex.: L’autobús està per arribar.

Si ens referim al passat (i aleshores, més que d’imminència, s’ha de parlar de conat, d’intent) podem emprar ANAR A + INFINITIU, ¡repetim! si s’usa en un context general de passat. Ex.: Quan heu entrat anava a dutxar-me.

En els altres casos, cal substituir-la per altres construccions, com l’ús del futur simple. Ex.: “La fàbrica de cotxes abaixarà els preus” i no “La fàbrica de cotxes va a abaixar els preus”. En aquest cas, quan es referim al futur es desaconsella l’ús de la perífrasi anar + infinitiu i s’aconsella de posar el verb de què es tracte en futur, precedit de l’adverbi ara: Ara us diré el que va a passar. Ara veurem el segon acte.

No hi ha perífrasi quan els verb ANAR manté el significat de desplaçament i no actua d’auxiliar, per la qual cosa l’ús es correcte. Ex:. Vaig a menjar a cal Toni.

ALTRES PERÍFRASIS

1. Valor INGRESSIU (o incoatiu): Dit de l’aspecte que presenta l’acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior. ROMPRE A + INFINITIU. Ex.: Romp a plorar. D’una manera semblant, COMENÇAR (o POSAR-SE, ARRENCAR) A + INFINITIU.

2. APROXIMATIU: VENIR A + INFINITIU. Ex.. Això ve a ser el mateix que et deia jo.

3. REITERATIU: TORNAR A + INFINITIU. Ex.: Tornareu a fer-ho.

4. De POSSIBILITAT: PODER + INFINITIU. Ex.: Podrem aconseguir que en ho donen.

5. PONDERATIU: ARRIBAR A + INFINITIU. Ex.: Ha arribat a convèncer-los. Que n’arriba a ser, de gelós.

6. TEMPORAL: ACABAR DE + INFINITIU. Ex.: Ara acaba d’arribar (=Fa uns moments que ha arribat)

7. DURATIU O REPETITIU: ESTAR + GERUNDI; ANAR + GERUNDI. Ex.: Està estudiant. Estan disparant. Van passant.

8. CONTINUATIU: CONTINUAR + GERUNDI. Ex.. Encara que li parlaren, ell continuava escrivint.

9. RESOLUTIU: TENIR + PARTICIPI. Ex.: Aquest llibre el tinc demanat. Tenim decidit de fer-ho.

10. CONSECUTIU: QUEDAR (o RESTAR) + PARTICIPI; DEIXAR + PARTICIPI. Ex.: Les conversacions quedaren interrompudes L’afer restà arranjat. La teua decisió em deixa parat.