LES PALATALS

EL SO PALATAL FRICATIU SONOR [∫], LES GRAFIES J/G

El so que produïm, acostant la llengua al paladar i fent vibrar les cordes vocals, quan diem Joan, agent, s’anomena palatal sonor. Encara que en alguns parlars es pronuncien fricatives, el valencià estàndard les fa africades, és a dir, es pronuncien igual que els grups tj i tg, això fa que no es puga distingir, en posició intervocàlica, quan cal escriure la consonant simple (passejar) o la doble (assetjar). Hi ha algunes normes, però cal també molta memòria visual. Com a últim recurs, sempre recomanem la consulta del diccionari. En general, s’escriu de dues maneres: a vegades amb j, a vegades amb g. Vegem-ne les regles:

1) Davant a, o, u; s’ escriu sempre j: rajar, esponja, platja, jove, ajuda...

2) Davant de e, i; s’escriu generalment g: esponges, targeta, platges, gener, girafa...

EXCEPCIONS: per raons etimològiques s’escriu j davant e:

· en les nexes —jecc-, —ject— com, injecció, projectar, adjectiu...;

· en l’imperfet d’indicatiu del verb jeure o jaure, (en castellà: estar tumbado, yacer...)

· en uns quants mots com jerarquía, jeroglífic, jersei, majestat, Jesús, Jeremies, Jeroni, Jerusalem, Jericó (i llurs derivats).

· S’escriu –dj-, davant qualsevol vocal, quan la lletra d forma part del prefix –ad-: adjacent, adjectiu, adjudicar...

EL SO PALATAL AFRICAT SONOR, [ d∫], GRAFIES TJ/TG

Els dígrafs tj/tg només poden presentar-se entre vocals.

• S’escriu amb tg el sufix –atge, -etge, -otge, -utge, però en els mots derivats s’ha de canviar a tj si van davant de a, o, u: avantatge (però avantatjar), coratge, damnatge, formatge, paisatge, viatge, missatge, fetge, heretge, metge, setge, ferotge, rellotge, jutge i sutge, etc. Atenció: imatge, però imaginar.

• S’escriuen amb tj els verbs següents: desitjar, enutjar, estotjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar i viatjar. També porten tj les paraules següents: lletja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja, politja i pitjor.

v Atenció als canvis consonàntics a l’hora de la conjugació verbal.

v Atenció a la pronúncia de paraules com distingir (i no *distinguir), extingir (i no *extinguir), burgés (i no *burgués) o cònjuge ( i no *cònjugue).

EL SO PALATAL FRICATIU SORD. [ ∫]. LES GRAFIES X/IX

El so es produeix de la mateixa manera però sense vibració de les cordes vocals, quan diem xaloc, coixa, baix, nàixer, això, desapareixen, mateixa, refereix, naixença, deixarà, Xixona, queixa, cuixa... Es pot éscriure amb x o amb el dígraf ix. Per ajudar us diré que el so correspon al de la sh anglesa o francesa (Shakespeare). Vegem-ne les regles:

1) A principi de mot i després de consonant s’escriu x: xarop, xifra, Xixona...

2) Després de les vocals a, e, o, u ( o siga, entre vocals) s’escriu ix: caixa, peix, boix, maduixa. En canvi s’escriu x després de i (clixé, guix, ixen...), això per no duplicar la i.

Remarca: Tot i que en molts dialectes es pronuncia la palatal fricativa davant del fonema /k/ (no importa si es grafia c, q o qu), mai no escrivim x per a referir-nos a aquest so, sinó que posem s: peix, però pescador; nàixer, però nascut; meréixer, però merescut; pateix, però patesca; resumeix, però resumesc; eixir, però isqueren; visca i no *vixca.

SO PALATAL AFRICAT SORD. [ t∫]. GRAFIES X, TX, -IG, -G

Aquest so és com el que trobem a la paraula castellana “coche”, i pot escriure’s amb x, tx o amb ig. Vegem-ne les regles:

1. A principi de paraula i darrere de consonant escrivim x: xec, xiquet, xafar, xocar, xocolate, xulla..., punxar, torxa, perxa, planxa, panxa, arxiu, marxa...

2. Escrivim tx, a començament de mot en alguns gentilicis i noms propis originaris d’altres llengües: República Txeca, Txaikovski, Txad, Txetxènia, txec, txapela... També entre vocals s’escriu tx:, cotxe, botxí, fitxa, fletxa, metxa, pitxer, clòtxina...

3. Escrivim -tx o -ig en posició final després de vocal. En aquests casos és on més cura hem de tenir, perquè hem de fixar-nos en l’ortografia dels derivats per saber com els hem d’escriure.

· s ‘escriu tx: despatx (despatxos, despatxar), cartutx (cartutxera, cartutxos), escabetx (escabetxar), empatx (empatxar)...

· s’ escriu ig quan alterna amb J/G o amb TJ/TG: raig (rajar), lleig (lletja, lletges, lletjor), roig (rogenc, enrogir), fuig (fugir, fugen), mig (mitja, mitges), assaig (assajar), bateig (batejar), desig (desitjar), rebuig (rebutjar)..

_______________________________

La x com a representació del so /ks/. Pot aparéixer en les posicions següents:

· Entre vocals: taxa, sexe, luxúria...

· Entre vocal i consonant: excavar, excel·lent, exfoliar, textual...

· En final absolut darrere de vocal: índex, ortodox, apèndix, crucifix, prefix, sufix...

· En final absolut darrere de consonant: esfinx...

La x com a representació del so /gz/. Pot aparéixer en les posicions següents:

· Davant de vocal: exacte..

· Davant de hac; exhibir...

· Davant de consonant sonora: exdiputat...