L'alfabet i el vocalisme diferent del castellà

A sota de la pàgina trobaràs el document en pdf del tema per poder-te'l descarregar. També trobaràs un vocabulari sobre el lèxic dificultós del tema.

L’ALFABET

1. LLETRES SIMPLES

En valencià l’alfabet consta de vint-i-sis lletres simples: cinc vocals i vint-i-una consonants.

REMARCA: les lletres k, w, y (fora del dígraf ny) només apareixen en paraules provinents d’altres llengües o en derivats de nom propis.

2. DÍGRAFS I LLETRES COMPOSTES. A més de les lletres simples, hi ha una sèrie de combinacions de lletres anomenades dígrafs o lletres compostes, segons representen un o diversos fonemes.

ATENCIÓ: Les separacions a final de ratlla han de respectar les síl·labes. Per això cal tenir en compte els casos següents: No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

• No s’han de separar mai els dígrafs o lletres compostes següents: Gu: an-ti-gui-tat, qu: pa-quet, ll: pe-lle-ter, Ny: pe-nya, ig: ba-teig

• El grup ix quan no és final de paraula se separa: pei-xa-te-ra, però peix.

• Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.

Vídeo sobre grafies i sons vocàlics

LES VOCALS: à, é, è, í, ó, ò, ú

Vídeo sobre Orientacions per a l'escriptura i pronúncia de les vocals 'e' i 'o' obertes i tancades

L’OBERTURA DE LES VOCALS E I O.

· La E és oberta només en posició tònica, però no sempre.

1. Davant síl·laba en –i-: tebi, neci, medi

2. Davant síl·laba en –u-: ingenu, cèl·lula

3. Davant de L, L·L, o RR: arrel, cel·la, ferro.

4. Davant de R seguida de consonant: verb, perd. Excepcions: cérvol, ferm, erm, herba, serp.

5. En quasi tots els mots esdrúixols: anècdota, València. Excepcions: llémena, grémola, sémola, témpora, térbola.

6. En termes científics: espectre, telègraf, germen, museu... Excepcions: (e tònica tancada) castrense, forense, lepra, celest; i en mots acabats en –ema: apotema, teorema, problema...

7. En les terminacions cultes: -ecte, -ecta, -epte, -epta: subjecte, recta, correcte, accepta. Excepcions: el substantiu repte, i les formes del verb reptar.

8. Alguns mots cabats en –eu: correu, europeu, peu

Vídeo sobre Orientacions específiques de la 'e'

· La O és oberta només en posició tònica, però no sempre; generalment deixen de ser tòniques quan es fa la derivació:

1. Davant –i- o síl·laba en –i-: bocoi, soci, Alcoi... Excepcions: la terminació –oix és sempre tancada: coix, moix...

2. Davant –u- o síl·laba en –u-: bou, ploure, còmput, corpus. Excepcions: (substantius): jou i pou; (adjectius): tou; (verbs): sou –ser-.

3. Mots esdrúixols en general: còlera, còmoda ... Excepcions: escórpora (peix), fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...

4. En general els termes científics i erudits: esòfag, autògraf, pròleg, anòmal...

5. En les següents terminacions:

a. –oc, -oca: albercoc, roca

b. –ol, -ola: (amb moltes excepcions): caragol, escola

c. –olt, -olta: solt, absolta

d. –ossa: brossa, grossa

e. –ost: -osta: cost, costa

f. –ot, -ota: homenot, cadirota

Vídeo sobre Orientacions específiques de la 'o'

VOCALISME DIFERENT DEL CASTELLÀ

Els pseudoderivats o cultismes són paraules que hem manllevat del llatí i que s’escriuen diferent dels derivats de mots catalans; conserven la vocal de la paraula llatina original. Aquest fenomen també passa en altres llengües romàniques.

Vídeo sobre Vocalisme. Exercicis