Els pronoms personals forts i febles

Altres enllaços a pàgines de teoria de pronoms febles:

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm

Pronoms personals forts

Quadre general

Observacions

• S’ha d’evitar de fer servir el pronom fort de tercera persona (ell / ella / ells / elles) per a coses sempre que es pugui.

– Parlem de la religió i què se’n pot fer a escala social [i no pas es pot fer amb ella].

– Ens referim al màrqueting, concretament a l’aplicació integral i estratègica que se’n faci [i no pas es faci d’ell].

– Passa igual que amb un martell: segons l’ús que en facis, és bo o és dolent [i no pas facis d’ell].

– Hem implementat un sistema informàtic nou i n’estem molt contents [i no pas estem molt contents d’ell].

– Aquesta carrera no és tan important per les titulacions a què dóna dret com per les experiències que s’hi porten a terme [i no pas en ella es porten a terme].

– Aquest quadre s’actualitza semestralment i hi trobareu les indicacions adequades [i no pas en ell trobareu].

– Hi ha materials d’ensenyament de diversos tipus, entre els quals els materials didàctics [i no pas entre ells].

– Tindreu accés a més de 20 bases de dades, entre les quals concursos públics [i no pas entre elles].

– L’interès de Fortuny pels objectes artístics esdevé una constant de la seva pintura, que gràcies a aquests elements s’enriqueix de detalls [i no pas gràcies a ells].

• Com que el pronom si és reflexiu, la combinació entre si, igual que entre mi, té un sentit reflexiu; quan és recíproc, es fa amb el pronom ell/a: entre ells, entre elles.

– Són persones relacionades entre elles per la filiació [i no pas entre si].

– Els assistents a la conferència parlaven entre ells en comptes d’escoltar el ponent [i no pas entre si, que voldria dir ‘cadascú per a si mateix’].

Pronoms personals febles

Quadre general

Formes dels pronoms febles

Els pronoms les, hi, ho i li no canvien de forma.

FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

1. L’apòstrof anirà el més a la dreta com es puga

2. En una combinació han d’anar-hi tots junts. Darrere dels infinitius, gerundi i imperatiu. Davant o darrere en les perífrasis verbals. Davant en la resta de temps.

3. Les combinacions de un CD i un CN no són possibles tots dos alhora.

4. Si hi ha dos CC que pronominalitzen igual només en podem substituir un dels dos.

5. HI+HO no és una combinació possible. com tampoc podem combinar EN+HO.

Combinació de dos pronoms febles

El següent requadre descriu la combinació dels pronoms febles en les dues variants principals del català estàndard. Cal notar, però, que hi ha tot un seguit de combinacions dialectals i col·loquials no admeses que no figuren aquí.

En cada cel·la de la taula, se segueix l'ordre següent:

• 1. Davant de verb començat amb vocal o h

  2. Davant de verb començat amb consonant (en negreta)

  3. Després de verb acabat amb vocal excepte u si fa diftong (en cursiva)

  4. Després de verb acabat amb consonant o en diftong (en negreta i cursiva)

Combinacions impossibles

Cal fer notar que hom no pot combinar entre ells els pronoms ho i hi, ni ho i en; aquests casos s'anomenen combinacions impossibles. Tot i això, algunes variants dialectals d'abast restringit les permeten, com ara el ribagorçà.

Pel que fa al tractament en la llengua estàndard, hi ha dues solucions. La primera és optar per mantenir una de les dues parts de l'oració, per exemple:

• • Treu tot això del bagul > Trau-ne tot això; Trau-ho tot del bagul.

La segona possibilitat és bescanviar ho per el, que produiria l'hi o l'en. A la Gramàtica del català contemporani s'esmenta que la solució al primer cas (el de *hi ho > l'hi) és bastant generalitzada i ja apareix a la Gramàtica catalana de Fabra. Així i tot, aquesta substitució per l'hi no sempre és acceptable:

• • (?) Això, a la biblioteca, l'hi estudio cada matí.

En aquest cas, el que es fa és mantenir només ho. En canvi, hi ha casos en què sí sona acceptable:

• Això, en aquesta paret, no l'hi sé veure.

Pel que fa al segon cas (el de *n'ho), Fabra diu que la solució més estesa és suprimir el pronom en i mantenir només ho (cas anàleg a l'esmentat abans):

• • Ho vaig treure [això, de l'armari].

Però el mateix Fabra admet també la possibiltat de substituir ho per el. Aquesta solució és esmentada també per Badia i Mascaró:^[4]

• • L'en vaig treure [això, de l'armari].

Finalment, hi ha una altra possible substitució: la de tots dos pronoms –és a dir ho per el i en per hi–, que dóna l'hi (per tant, la mateixa que en el cas anterior):

• • L'hi vaig treure [això, de l'armari].

Totes tres possibilitats són esmentades per Solà.