Vídeo sobre l'article

Vídeo sobre els usos de l'article definit o determinat

Observacions

· L’article masculí (el + consonant i els) es contrau amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el precedeixen.

– Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut per l’índex de publicacions].

– Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l’autor de l’obra].

– Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l’hort].

– Van a cal metge [però: Viu a ca l’enterramorts].

· En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (és a dir que el segon no és l’explicació del primer o no designa el mateix ésser), es posa article davant de cada un o no se’n posa cap.

– S’empraren també materials més resistents, com ara pedra, maons, teules, etc.

– S’estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.

– Les divisions i les heretgies provocaren...

Però: Les necessitats de l’empresa o organització... (perquè és un sol concepte).

· Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, però no pas quan fan d’adverbi. També en les dates completes: La reunió és el dijous 27 de març.

– Diumenge va venir / vindrà (‘el diumenge passat’ / ‘el diumenge vinent’).

– El diumenge fa excursions (‘cada diumenge’).

– El suplement del diumenge és interessant (‘de cada diumenge’)

• En expressions de temps sense preposició no acompanya l'any quan s'indica la data completa: Van arribar el 22 d'octubre de 2013. Però tanmateix: Van arribar l'any 2013. Van arribar el 2013.

· No es posa article davant d’infinitiu amb valor verbal.

– Nedar és l’únic que li agrada.

– Beure tant no és bo per a ningú.

· No es posa article davant numerals cardinals referits a una quantitat no coneguda anteriorment en expressions numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d’espai i gradació (metres, graus, etc.), de preus, estadístiques, etc.

– A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas Als nou anys].

– La seva àvia va morir a 92 anys, després d’haver passat la vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no pas als 92 anys].

– ...nens i nenes d’edats compreses entre 9 mesos i 12 anys [i no pas els 9 mesos i els 12 anys] .

– A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden arribar a 75 quilòmetres per hora [i no pas als 75].

· Davant numerals amb sentit de totalitat, si s’han esmentat abans els termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants, fem servir tots/totes i no pas l’article.

– Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [i no pas Els dos reis].

– Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc... [i no pas els cinc].

· Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.

– Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors].

– La invasió comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en tots els sentits].

· Algunes locucions van sense article.

– ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas al terra].

– En cas que es produís una discrepància... [i no pas En el cas].

– Cada dia para taula [i no pas para la taula].

– Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas a la pilota / al futbol / a les bales].

· S’ha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totes les comarques llevat d’Osona, alguns països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan són en un context (en enumeracions se’n pot prescindir).

– L’Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els Ports, la Garrotxa.

– La Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya, l’Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units.

– La Pobla de Mafumet, l’Alguer, l’Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges.

– El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm.

– La Muga, la Tordera, el Güell, l’Ebre, el Francolí, el Brogent, la Tet.

• Porten article els topònims següents, en valencià sempre en minúscula:

a. La majoria dels no acabats en -a àtona: el Brasil, el Canadà, l'Equador, el Iemen, l'Iran, el Japó, el Marroc, el Paraguai, el Perú, el Tibet, el Txad, el Carxe, etc...

b. Topònims compostos: l'Amèrica Central, els Estats Units, els Països Baixos, la Malva-rosa, la Font Roja.

c. Els noms de grups d'illes i accidents geogràfics: les Balears, les Canàries, les Filipines, el Xúquer, el Nil, el Montgó, etc.

d. Les comarques: el Camp de Túria, l'Alcalatén, l'Horta, la Vall d'Albaida, etc.

Però no porten article els topònims, la majoria acabats en -a àtona: Alsàcia, Armènia, i altres com, Corea del Sud, Croàcia, Irlanda, Sibèria; Dénia, Gandia, Llíria, Castella, Galícia, etc. I els noms de ciutats: París, Nova York, Moscou, Lleó, Luxemburg.

• No existeix l’article neutre lo del castellà, el qual no es pot traduir sempre per el, sinó que s’ha de fer amb estructures diferents segons el valor que té.

• Davant dels mots casa, classe, escola, missa, palau, taula en locucions: Estaré a casa tot el dia. Es veien a missa. Anar a escola. Xiquets, entreu a classe!

LA CONTRACCIÓ

Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:

a + el al a + els als

de + el del de + els dels

per + el pel per + els pels

Per a + el per al per a +els per als

ca + el cal ca + els cals

Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a l’Anna.

L’APÒSTROF

L’apòstrof reflecteix en l’escriptura l’elisió d’un so en la llengua parlada.

Norma general

1. L’article masculí s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc.

*No s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc, el uadi.

2. L’article femení s’apostrofa davant totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista, l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària).

*No s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la h, la erra). Davant de i i u consonants: la hiena. Davant del prefix negatiu a: la anormalitat.

3. La preposició de s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres.

*No s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iode. Davant del prefix negatiu a: de asimètric.

4. Els pronoms s’apostrofen davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté. Darrere de verb acabat en vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns. En contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es puga): te’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi. No s'apostrofa us en cap posició: us el pren, se us emporta, traure-us. La davant i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

Vídeo sobre casos especials d'apostrofació

Observacions:

1- Amb les sigles i els acrònims seguim la mateixa norma general: s’apostrofa l’article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l’article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones: l’ISO, l’OTAN, l’IEC, l’URSS, la UE, l’AVL, la UOC, la UNESCO, l’IRA, la IBEC.

(Hi ha una altra tendència que és la d’apostrofar si es pot els acrònims i no mai les sigles; per això cal conéixer ben bé la pronúncia d’unes sigles per tal de veure si formen paraula o no i després pensar en la seua apostrofació.)

2- Davant de números, s’apostrofa o no tal com faríem si foren escrits amb lletres: d’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida.

3- Davant d’una s líquida s’apostrofa l’article masculí —però no pas el femení ni la preposició de: l’striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.

4- Davant de hac aspirada no s’apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.

Però aquests estrangerismes o manlleus perden el so aspirat quan s’adapten, per la qual cosa han de seguir les normes generals d’apostrofació: l’hoquei, l’handicap, l’hàmster, l’haixix. l’handbol.

5- Davant de cometes, negreta i cursiva s’apostrofa segons la norma general: d’"iniciats", l’”inventor”, la crítica d’”Aquí no paga ni Déu”.

6- Davant de títols i noms d’entitats o grups començats amb article, la preposició de s’apostrofa (i no es contrau amb l’article, com tampoc no s’hi contrauen les preposicions a i per): d’El Temps, a Els Pets, me’n vaig a El Puig.

7- Davant de topònims amb article masculí la preposició de s’apostrofa si el topònim no és català o no s’ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l’article (igual que s’hi contrauen les preposicions a i per): d’El Salvador, del Baix Camp, del Caire, vinc dels Ports, aniré a l’Alcalatén, del Caire

Vídeo sobre l'ús de l'article davant de topònims i antropònims

Altres remarques.

1. No es deixa mai l’apòstrof a final de ratlla.

2. En les enumeracions; sobretot quan es tracta d’elements de gènere i de nombre diferent convé posar l’article davant de cada paraula o, en tot cas, no emprar-ne cap. Quan faig vacances m’agrada el muntanyisme, els esports d’aventura, la tranquil·litat, el bon menjar i les bones companyies.

3. I si la forma gràfica de l’article no és la mateixa (el/la/l’), hem de repetir-lo. Preferesc l’atlètic i el polit a l’escanyolit.

4. En l’expressió temporal dels anys, és recomanable precedir la xifra de l’article el i no de la preposició en o a. També podem usar l’expressió l’any seguida de la xifra. L’any 1992 va ser bo per al turisme o El 2008 s’acabarà de reconstruir el mas.

5. Així mateix, els dies de la setmana s’introdueixen amb l’article, excepte quan ens referim a un dia de la setmana immediatament posterior o anterior al dia en què parlem i no va precedit d’un adjectiu com pròxim o passat. Dimecres aniré a València, el dimecres passat vaig comprar un disc; el dimecres 24 de març aniré a València.

6. Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb valor verbal, és a dir, quan no tenen valor de substantiu. Fumar tant et fa que tingues la pell esgrogueïda, però El berenar és un dels meus àpats preferits.

7. També cal suprimir l’article davant de la conjunció que. Que acceptes el treball no canviarà gens les coses.

També cal que tingueu en compte algunes vacil·lacions en l’ús de l’article per divergència respecte de la sintaxi castellana:

Vídeo sobre l'ús i l'omissió de l'article

Activitats en línia

Vídeo d'activitats sobre l'article

Clica per a veure la presentaciò sobre l'article, les contraccions i l'apòstrof, que tenim enllaçada en el blog de valencià:

L'ARTICLE, LES CONTRACCIONS I L'APÒSTROF

Exercici en línia: Com diries?

http://web01.dival.es/normalitzacio/article/act_01.htm

Exercici en línia sobre els articles i les contraccions