LES FRICATIVES ALVEOLARS.

Tant la essa sorda (fonèticament [s]) com la essa sonora (fonèticament [z]) són consonants fricatives alveolars. Reben aquest nom perquè el punt d’articulació es produeix entre la llengua i les genives superiors o alvèols i perquè la manera d’articular es fa de forma contínua: l’aire passa per un canal estret i produeix un soroll com de fricció prolongable a voluntat. La dificultat d’escriptura de les fricatives apareix perquè en moltes zones no diferencien entre la essa sorda i la essa sonora, i perquè cada so és representat per més d’una grafia.

EL SO [s] SORD. GRAFIES: S, SS, C, Ç, -CC-, -XC-, -SC-

§ Escriurem S: a principi i fi de paraula, i entre consonant i vocal: salut, senyor, sol, suc, ansa, cursar, aspecte, estanc, cas, cremós, gos...

§ Escriurem SS: entre vocals: bassa, boníssim, opressió, passar...

“pot aparéixer entre consonant i vocal en mots formats amb prefixos acabats en -s que vagen units a mots començats amb -s-: transsaharià, transsexual, transsiberià, transsubstancial.

§ Els mots derivats amb prefix, alternen S i SS: (cal remarcar que quan formem una paraula amb un prefix i un mot que comença amb –s-; si no es duplica, recordeu que hem de pronunciar-la sorda)

· No dupliquen els prefixos; ante, anti, contra, entre, sobre, para, supra, ultra, bi, di (de duplicació), mono, poli, tele, tetra, uni, a (de negació), pre...

· Dupliquen els prefixos: dis, pre, pro, re. (no sempre, però; és per això que cal emprar moltes vegades el diccionari)

§ EIs mots compostos, no dupliquen.

1. Paraules compostes sense guionet: mots d’origen grecollatí: anarcosindicalista, políticosocial, terratrémol o terratrèmol.

2. Paraules compostes amb guionet: formades per dues paraules força distintes o la combinació substantiu + adjectiu començat per X, R, S: barba-serrat, para-sol, penya-segat...

§ Escriurem C, davant les vocals e, i; també en els sufixos -ància, -ència. Recordeu que els mots derivats segueixen l’ortografia original: ceba, decebre, concebre véncer, cicló, bicicleta, agència, conseqüència, diligència, constància, fragància, incidència...

§ Escriurem Ç, davant les vocals a, o, u. En els adjectius d’una terminació acabats en el so [s] sord. I en els sufixos -ança, ença. Adreça, alçar, força, plaça, avanç, balanç, boç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, eficaç, enllaç, esforç, feliç, feroç, fugaç, glaç, llaç, lluç, març, pedaç, precoç, rapaç, romanç, tenaç, terç, traç, veloç, veraç, vivaç, voraç, xoriç.

§ Els grups –cc-, -xc-, -sc-

· cc- i -xc- representen els sons [ks]: acció, excepció…

· sc- representa el so [s]: ascensor, ascendent...

EL SO [z] SONOR. GRAFIES S, Z, TZ

§ Escriurem Z, a principi de mot: zona, zinc, zero, zebra , zel, zenit, zeta, zíngar, zoo...

§ Darrere de consonant: donzella, benzina, ximpanzé, colze, AIzira, alzina...

§ Entre vocals en mots d’origen grec: amazona, trapezi, topazi, bizantí, i el mot nazi i llurs derivats. També en alguns mots bíblics: Azaries, Ezequiel...

§ Escriurem S, entre vocals: fusible, museu, casa, pesar, tresor, casualitat, masia, dosi...

§ En paraules derivades o compostes de FONS, DINS, TRANS: enfonsar, endinsar, transacció, transhumant, transistor i transitable. Cal recordar que la pronúncia d’aquest so ha de ser sonor.

§ El dígraf TZ: pronunciat [dz] cadascun pertany a síl·labes distintes: dotze, tretze, setze, agutzil, magatzem, atzar, horitzó... El trobem en verbs i derivats formats amb el sufix -ITZAR: organitzar, localitzar, legalitzar, nacionalitzar...

Clica per a veure la presentaciò sobre la essa, que tenim enllaçada en el blog de valencià:

FONEMES ALVEOLARS