Vídeo sobre: Gènere i nombre del substantiu

LA FORMACIÓ DEL GÈNERE

· Generalment les paraules masculines es converteixen en femenines afegint la desinència –a. Exemples: xic, xica; senyor, senyora; obert, oberta; nét, neta, etc.

· Quan el nom masculí acaba en vocal tònica, el femení acaba en -na. Exemples: cosí, cosina; veí, veïna; americà, americana; germà, germana, campió, campiona, etc.

· Alguns masculins acabats en -t el fan en -da. Exemples: nebot, neboda; casat, casada; buit, buida; ferit, ferida; etc.

· Alguns masculins acabats en -e, -o, canvien aquesta lletra en -a. Exemples: sogre, sogra; alumne, alumna; monjo, monja, etc.

· Alguns masculins acabats en -c el fan canviant-la per -ga. Exemples: grec, grega; cec, cega, groc, groga; etc.

· Alguns acabats en -s fan -essa. Exemples: gos, gossa; ós, óssa. etc.

· Un grup de noms femenins acaben en -essa, -iu, -ina. Exemples: abat, abadessa; duc, duquessa; emperador, emperadriu; heroi, heroïna. Però, príncep, princesa, marqués, marquesa, francés, francesa, etc.

· Algunes paraules masculines tenen una corresponent femenina que és totalment distinta. Exemples: cavall, egua; porc, bacona; marit, muller, etc.

· Algunes paraules, per interferència del castellà són usades malament. Exemples: són masculines: compte, costum, front, dot, etc...; són femenines: calor, claror, anàlisi, dent, xocolata, etc.

· Certs noms, encara que s'escriuen igual, tenen dos significats distints quan són masculins o femenins. Exemples: fi, llum, terra, clau, etc.

LA FORMACIÓ DEL NOMBRE:

MODEL I (mots masculins i femenins)

· En general, els plural dels substantius es forma afegint tan sols una -s. Exemples: pare, pares; carro, carros; remei, remeis, etc.

· Les paraules acabades en -a, fan el plural canviant-la per -es. Exemples: dia, dies; rata, rates; blava, blaves, etc. Aquest canvi de a per e comporta particularitats ortogràfiques:

§ -ça ® -ques: oca - oques

§ -ça ® -ces: plaça - places

§ -ja ® -ges: pluja – pluges; corretja - corretges

§ -ga ® -gues: groga - grogues

§ -gua ® -gües; llengua - llengües

§ -qua ® -qües: pasqua - pasqües

· Les paraules acabades en vocal tònica, el fan afegint -ns. Exemples: germà, germans, capità, capitans, colló, collons, etc. Excepte uns quants que el fan afegint només -s: monosíl·labs com els nom de les lletres i notes musicals. Els mots invariables usat com a substantius: perquè, sí, però, no. Uns quants mots com; papà, mamà, sofà, tarannà, café, canapé, té, clixé, consomé, puré, ximpanzé, bisturí, esquí, bambú, cautxú, menú, xampú...

MODEL II (mots masculins): Hi ha un nombrós grup de noms masculins que fan el plural afegint -os.

· Noms masculins acabats en -s. Exemples: gas, gasos; marqués, marquesos; mes, mesos; pis, pisos; espós, esposos; abús, abusos; curs, cursos, etc.

· Noms masculins acabats en -ç. Exemples: braç, braços; comerç, comerços; esforç, esforços, etc.

· Noms masculins acabats en -x. Exemples: reflex, reflexos; etc.

· Noms masculins acabats en -ix. Exemples: calaix, calaixos; peix, peixos, feix, feixos, etc.

· Noms masculins acabats en -tx. Exemples: cartutx, cartutxos; despatx, despatxos, etc.

· D'entre els noms masculins acabats en -s, un nombre considerable dupliquen la essa. Exemples: cabàs, cabassos; nas, nassos; fracàs, fracassos, arròs, arrossos, etc.

· També d'entre els noms masculins acabats en -s, uns quants són invariables. Exemples: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, llapis, etc.

DOBLE FORMA DE PLURAL

Poden fer-se tant afegint -s, com afegint -os, els noms acabats en:

-sc: disc = discs o discos

-st: gust = gusts o gustos

-xt: text = texts o textos

Les paraules acabades en -ig el poden fer així: passeig -- passeigs o passejos; desig – desigs o desitjos.

SOBRE EL GÈNERE D’ALGUNS SUBSTANTIUS I ADJECTIUS

S’ha d’anar amb compte amb el gènere d’alguns substantius que sovint es fa malament, sobretot per influència del castellà (amb tot, dialectalment el gènere pot ser diferent del que demana la llengua normativa).

• Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella, vessant (però amb el significat d’aiguavés pot ser masculí o femení).

– Té el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la costum ni espinaques congelades i llegums cuites].

– Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas moltes avantatges].

– El problema amb què s’han trobat té un vessant positiu [i no pas una vessant positiva].

• Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida), xocolata i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira).

– Durant els primers dies experimenten la síndrome d’abstinència [i no pas el síndrome].

– Ha fet una anàlisi molt acurada de l’obra [i no pas un anàlisi].

– Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin esplendor]!

• Són masculins i femenins amb el mateix significat els mots següents: art, crin, crisma, èmfasi, fantasma, mar, sarment, serpent (però serp és femení), sentinella, vessant (només quan significa ‘aiguavés’; en els altres casos és masculí).

– Les fantasmes (o Els fantasmes) dels castells britànics serveixen d’al·licient turístic.

– Han visitat la mar Roja (o el mar Roig).

– Les sarments (o Els sarments) són les branques del cep.

• Són masculins i femenins però amb significat diferent els mots següents: canal (m. ‘via d’aigua’; f. ‘conducte’), editorial (m. ‘article de fons’; f. ‘empresa editora’), fi (m. ‘objectiu’; f. ‘acabament’), llum (m. ‘aparell per a fer llum’; f. ‘claror’, ‘electricitat’), ordre (m. ‘contrari de desordre’; f. ‘manament’), planeta (m. ‘astre’; f. ‘destí’), son (m. ‘dormida, manera de dormir’; f. ‘ganes de dormir’), talent (m. ‘aptitud’, ‘moneda’; f. ‘gana’), terra (m. ‘sòl’; f. els altres sentits), còlera (m. ‘malaltia’; f. ‘ràbia’), pols (m. ‘batec’, ‘templa’; f. ‘massa de partícules’), post (m. ‘lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar’; f. ‘fusta’), salut (m. ‘salutació’; f. ‘bon estat de l’organisme’), vall (m. ‘fossa’; f. ‘depressió entre muntanyes’).

– Sempre ha tingut bona planeta, aquesta dona.

– El vall que envolta el castell ens ha impedit d’entrar-hi.

– Malgrat que tenia molta son, no podia agafar el son.

• S'han d'escriure correctament els substantius i adjectius que tenen la mateixa forma en masculí i en femení.

agrícola, alegre, belga, berber, equànime, fàcil, igual, inerme, jove, persa, rude, saharauí, saudita, sefardita, a més dels acabats en -arca, -cida, -ista (jerarca, parricida, dentista, etc.).

• S'han d'escriure correctament els substantius i adjectius que tenen forma diferent en masculí i en femení.

algerí / algerina, algerià / algeriana, autodidacte / autodidacta, comú / comuna, corrupte / corrupta, cortès / cortesa, croat / croata, digne / digna, estrateg / estratega, exacte / exacta, gris / grisa, iranià / iraniana, iraquià / iraquiana, israelià / israeliana, magribí / magribina, marroquí / marroquina, namibi / namíbia, nigerí / nigerina, nigerià / nigeriana, orfe / òrfena, pobre / pobra, psiquiatre / psiquiatra, sinistre / sinistra, tripartit / tripartida, uzbek / uzbeka, vague / vaga.

SOBRE EL PLURAL D’ALGUNS SUBSTANTIUS I ADJECTIUS

• Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], i no pas en -xe ni -xte, fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segon cas, sense e.

annex / annexos; circumflex / circumflexos; complex / complexos; connex / connexos; convex / convexos; fix / fixos; flux / fluxos; heterodox / heterodoxos; ortodox / ortodoxos; perplex / perplexos; prefix / prefixos; prolix / prolixos; reflex / reflexos; sufix / sufixos; mixt / mixtos o mixts; pretext / pretextos o pretexts; text / textos o texts.

• No s'afegeix -(s)os, com es fa a vegades vulgarment, al singular dels substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (amb l'afegitó -s o res si és paraula plana acabada en -s).

cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], llapis / llapis [i no pas llapissos], nu / nus [i no pas nusos], senar / senars [i no pas senassos].

• Els substantius que fan d’adjectiu són invariables, és a dir, no es pluralitzen.

data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau), quantitat sorpresa (quantitats sorpresa) decret llei (decrets llei).

• Els substantius compostos formats per verb + un substantiu que s’empra en singular només agafen una -s quan són plurals.

un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes).

MOTS INVARIABLES

El nom de molts colors: beix, rosa, blaugrana, lila, taronja...

Els noms de llinatges i dinasties: els Borbó, els Àustria, els Trastàmara...

Els noms compostos: comptagotes, milhomes, parallamps, penja-robes, salvavides...

Els noms acabats en -us: anus, cactus, focus, tipus, virus...