Quina empremta devia deixar aquesta noia perquè el seu funeral (amb només 27 anys) fos presidit per la seva efígie esculpida a mida natural sobre un gran cadafal, acte que va incloure música i intervencions poètiques. Les seves restes reposen a la basílica de Sant Domenico de Bolonya.

El seu pare, també artista, fou deixeble de Guido Reni i ella, per la seva condició de dona no va poder accedir a una acadèmia i va aprendre únicament en el taller patern. Amb 19 anys ja era pintora professional i una de les dones amb més projecció internacional del moment.

Quan el seu pare quedarà invàlid arribarà a mantenir tota la família amb la seva producció. En el seu taller arribarà a tenir, a més de les seves dues germanes, més de 12 deixebles (totes dones).

Com que dibuixar nus amb models masculins li estava “vetat”, predomina la temàtica religiosa en les seves pintures, tot i que també va executar alguna obra de temàtica històrica i mitològica.

Sobretot va destacar per la rapidesa amb què pintava. Va fer tantes obres en tan poc temps (més de 200 obres i centenars de dibuixos) que molta gent dubtava que ho fes tot ella, per la qual cosa va fer demostracions públiques de la seva vàlua. Un exemple de tot això fou el 13 de maig de 1664 on va convidar els seus acusadors a veure-la pintant un retrat en una sola sessió. Suposo que teniu clar que va fer “callar” unes quantes, per no dir moltes, boques masculines. L’any següent morirà i alguns culpen al seu pare per haver-la sobrecarregat de feina.