Quin caràcter deuria tenir aquesta dona que no es va casar mai, va ser independent i que en el testament va posar específicament que la seva herència no anès a parar mai a un home. Tot ho va deixar a les seves dues nebodes. Admiradora de les ensenyances de Santa Teresa de Jesús i reivindicadora de la independència femenina.

Josefa de Ayala Figueira va nèixer a Sevilla però als 14 anys anirà a Óbidos, poble nadiu del seu pare i que també va ser pintor. Va estar ingressada més de 10 anys al convent de Santa Anna de Coimbra però abandonarà els hàbits.

Als 30 anys ja era una dona totalment emancipada, artista consagrada amb taller propi, vivia en l’opulència (amb 2 criats) i va morir rica als 54 anys. De la seva producció destacaran les seves natures mortes o bogegons (que eren un gran èxit comercial), les seves figures religioses (Santa Teresa de Jesús o Santa Magdalena), els seus retrats de la família reial portuguesa o els seus encàrrecs pels Monestirs d’Alcobaça i els Jerònims.

En resum, què més li podem demanar a una dona artista del segle XVII? I un apunt, Óbidos es coneguda com la “Vila de les Reines” i considerada la població medieval més bonica de Portugal.