Pintora i gravadora francesa d’estil Rococó. Filla de Claude Gérard, fabricant de perfums i de posició social acomodada. A la mort de la seva mare l'any 1775, Marguerite Gérard, amb només 14 anys, va anar a viure al Louvre (on viurà trenta anys) amb la seva germana Marie Anna, miniaturista, i el seu cunyat, el famós pintor Jean-Honoré Fragonard. És aleshores quan va començar a interessar-se per l’art i comença la seva feina com a artista. Serà alumna de Fragonard i estudiarà pintura i gravat sota la seva tutela.

Gérard va començar la seva carrera amb aiguaforts i còpies de gravats de pintures del mestre i poc després va començar a crear les seves pròpies pintures de gènere. La representació de la vida diària en les seves obres s'assembla a l'estil dels artistes holandesos barrocs, principalment Gerard Ter Borch i Gabriel Metsu. La seva associació amb el cercle de Fragonard va permetre a Gérard la llibertat de romandre soltera sense esdevenir una càrrega financera per la família i per això es pogué dedicar a l'art.

La seva obra artística, on destacarà amb pintures a l’oli, mostra escenes de la vida quotidiana i domèstica, pintures que il·lustren experiències de maternitat, infantesa a la llar, la companyonia femenina o la importància de la música, i molts cops apareixen repetidament gats i gossos. Serà una de les dones artistes més reconegudes del seu temps. Les seves obres seran exhibides al Saló de París des de 1790, on guanyarà tres medalles i obtingué l’atenció de rics mecenes que li van comprar pintures, mentre els seus gravats s'estengueren entre la classe mitjana. L’obra “La clemència de Napoleó” de 1806 fou comprada pel mateix emperador al cap de poc temps. Malgrat els seus èxits comercials va tenir certes dificultats, com que se li negués la possibilitat de ser membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, ja que hi havia una quota molt limitada per les dones.

Extra bonus 1: Mai es va casar, però s’ha especulat subtilment que fou l’amant del seu cunyat i mestre, Jean-Honoré Fragonard. Insinuacions que en darrers estudis semblen desmentir-ho prou clarament.

Extra bonus 2: Va compartir autoria de diverses obres amb el seu cunyat (per exemple, diversos aiguaforts de 1778 o l’obra “Dona jove tocant la guitarra”). Autoria que en segons quins casos, fins fa poc, era només per a ell.

Extra bonus 3: Fou una de les primeres dones artistes a representar animals, com després destacaran dins del segle XIX altres artistes com la francesa Rosa Bonheur amb els seus cavalls i bous i l’holandesa Henriëtte Ronner-Knip amb els seus gatets i gossets.

Extra bonus 4: “Les amistats perilloses” és una novel·la de Pierre Choderlos de Laclos publicada el 1782, ambientada en l'època de la il·lustració francesa i tracta sobre un duel llibertí de seducció entre un home i una dona de la noblesa. Una de les primeres edicions fou il·lustrada per suggerents gravats de Margueritte Gérard.