Destacada pintora italiana del Barroc, amb clares influències del caravaggisme. S’iniciarà en el taller del seu pare, Orazio, seguidor del naturalisme tenebrista de Caravaggio i demostrarà més talent creatiu i artístic que els seus germans. El seu pare li cedirà, posteriorment, en herència el seu taller.

Atès que l'accés a l'ensenyament de les acadèmies professionals de Belles Arts era exclusivament masculí i, per tant, li estava prohibit, el seu pare li va posar un ajudant privat, Agostino Tassi, qui la va violar. Es farà un judici per aquests fets i el tribunal va decidir torturar-la a ella per verificar el seu testimoni. Per sort, el procés judicial finalment l’acabarà guanyant però això, suposarà un estigma, en aquella època insalvable, per a la seva reputació.

Segons la crítica posterior, aquesta vivència tindrà una gran influència en la seva producció, de la qual ella mateixa serà la seva pròpia agent i administradora. Farà obres on molts cops la temàtica és la mateixa que ja pintaven els grans representants masculins del Barroc com Rembrandt, Rubens i, per descomptat, l’italià Caravaggio.

Va pintar quadres històrics i religiosos en un moment en que aquests temes, principalment els heroics, eren considerats inadequats per a l'esperit femení. En les seves obres predominen les “dones-símbol”, amb una gran càrrega conceptual, com per exemple Lucrècia, Betsabé, Judith o Cleopatra, i a més enfocades, a diferència d’altres obres amb els mateixos personatges, des d’un punt de vista femení. Ella mateixa, que era una dona d’extraordinari atractiu segons diuen les cròniques, es farà servir com a model per algunes de les seves pròpies obres, a més dels diversos autoretrats que es farà.

La seva trajectòria artística la va portar des de la seva Roma natal fins a Florència, on va poder ser membre de ple dret de l’Acadèmia de pintura, a Nàpols, i fins i tot, farà una estada a Londres col.laborant amb el seu pare, ja ancià, a la cort anglesa. La seva tomba es trobava a l'església de Sant Joan dels Florentins de Nàpols, que va ser destruïda després de la Segona Guerra Mundial. A la seva làpida, estava escrit “Heic Artemisia”. Després de la seva mort va ser pràcticament oblidada fins l’època contemporània.

Extra bonus: A l’obra “Judit i Holofernes”, considerada la seva obra mestra i de la que tenim dues versions, ella es retrata en el rostre de Judith i Tassi en el del general Holofernes. Tot això s’atribueix a la seva violació i al procés humiliant que la va seguir, a més de poder fer servir, penso jo, el procés artístic com a teràpia psicològica personal.