Sor Plautilla Nelli (1524-1588)

Introducció

Monja dominica, considerada la primera pintora autodidacta renaixentista de Florència i una de les primeres documentades de l’artística ciutat. Filla de Piero di Luca Nelli, pintor i membre de la noblesa, Plautilla va ingressar a catorze anys en el convent florentí de Santa Caterina de Siena, on arribarà a ser priora l’any 1568. Aquesta institució estava dirigida per Savonarola i les monges, per evitar el pecat de la mandra, havien de dedicar-se a la pintura devocional. Allà destacarà aprenent per si sola i copiant les obres dels artistes manieristes com Agnolo Bronzino, Andrea del Sarto i, sobretot, Fra Bartolomeo (també monjo dominic).

Va promoure l’ensenyança artística de les joves monges del convent per mitjà de la creació d’un taller de pintura. De la seva producció de clara inspiració classicista, segons la doctrina savonariana, i de temàtica religiosa s’ha conservat poca obra. Farà miniatures, quadres (alguns de gran format), retaules, llunetes de fusta i il·lustracions de llibres. Destaca el seu interès a reflectir els sentiments, les emocions en els rostres dels personatges representats i el dramatisme de les escenes. Es comenta que les seves figures masculines tenen característiques femenines, ja que la seva vocació religiosa prohibia l'estudi del nu masculí. Considerada una de les primeres dones pintores del Renaixement, és una de les poques artistes que surt referenciada en el famós llibre de Giorgio Vasari “Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes”, on diu d’ella que és una “virtuosa”

Extra bonus 1: L'últim sopar, que es troba a l'Església de Santa Maria Novella, és l'única obra signada per ella. De gran format: 6 metres de llarg per 2 metres d’alçada. Tema i format representat per primera vegada a la història de l’art per una dona.

Extra bonus 2: L’any 2017 la Galeria dels Uffizi a Florència va presentar una exposició dedicada a ella: “Plautilla Nelli. Art i devoció al convent seguint els passos de Savonarola.”

Extra bonus 3: Girolamo Savonarola fou frare dominic, professor de Plautilla Nelli, confessor de Llorenç el Magnífic i organitzador de “fogueres de vanitat” on els florentins estaven convidats a cremar les seves pertinences més luxoses. Predicà contra el luxe, la recerca de la glòria o el benefici i la depravació dels poderosos i de l’Església.

Extra bonus 4: La seva germana, Constança, també monja (Sor Petronila), va escriure una biografia de Savonarola.

Context històric

L'Últim Sopar (c.1550-1568)

Basílica de Santa Maria Novella, Florència.

Altres obres

Material complementari

Models i influències

Savonarola

Fra Bartolomeo

Agnolo Bronzino

Andrea del Sarto