Pintora barroca italiana. Va pintar retrats, miniatures i retaules per a convents, però sobretot destaca per ser una de les pioneres en els bodegons o natures mortes, obres per les quals s’ha guanyat un lloc dins la història de l’art. Filla del pintor miniaturista Nunzio Galizia, serà amb ell on començarà el seu aprenentatge. Es diu que a l’edat de 12 anys ja era valorada per les seves creacions, com així ho destacarà Giovanni Paolo Lomazzo, amic del pare, pintor i teòric de l’art.

En les seves obres tendirà al detallisme, segurament per influència del miniaturisme del seu pare, i a poc a poc, anirà rebent molts encàrrecs. El seu tractament de les joies i les vestimentes la va convertir en una retratista molt solicitada, on l’estil dels seus retrats deriven de les tradicions naturalistes Renaixentistes. Dins de la temàtica religiosa destaquen les seves versions sobre la famosa història bíblica de “Judith i Holofernes”, on diuen que la cara de Judith és el seu autoretrat, de manera semblant a com succeeix a l’obra de la mateixa temàtica d’Artemisia Gentilleschi.

S’han catalogat seixanta tres obres fetes per Fede, de les quals quaranta-tres són bodegons, obres on va assolir l’excel.lència. Un d’ells, de 1602, és considerat el primer bodegó firmat per un artista italià. Mai es va casar i es diu que va viure una vida feliç amb èxit degut, principalment, a la seva carrera artística. Va morir, per la pesta, a Milà.

Extra bonus: “Retrat de Paolo Morgia”, 1596. El seu estil de retrat resulta molt evident en aquesta obra. Paolo Morgia era un estudiós jesuïta que va ser un dels seus primers mecenes. Escriptor i historiador, va quedar molt satisfet amb l’obra en què Fede el retrata mentre escriu un poema.