Cal destacar que fou la primera dona que es va dedicar “professionalment” a la pintura. Artista manierista que treballarà principalment entre Bolonya i Roma.

Com moltes altres dones artistes era filla d’un pintor, Pròsper Fontana, amb qui aprengué les tècniques pictòriques. I com la majora de dones es va casar, però en aquest cas, a diferència de moltes altres que es dedicaven aleshores a la vida domèstica, Lavinia va continuar pintant durant el seu matrimoni. La parella tindrà onze fills, dels quals només tres la van sobreviure.

Una altra cosa insòlita per l’època és que el seu marit, Paolo Zappi, s’encarregava de la casa i assistia a la seva dona, conscient de la potencialitat artística d’ella. Reclamada pel papa Climent VII es traslladarà a Roma, on assumirà el càrrec de pintora oficial, formarà part de l’Acadèmia i obtindrà el mecenatge dels Buoncompagni.

Dins de la seva producció artística destaquen els seus retrats, on hi ha una combinació entre la naturalitat dels personatges i el detallisme en les vestidures i joies, a més de quadres religiosos i mitològics. Cal destacar que també s’atreví, quelcom gens usual per l’època, amb nus masculins i femenins.

En els darrers anys de la seva vida, Lavinia va quedar immersa en una crisi mística que la va portar a retirar-se a un monestir, juntament amb el seu marit. Morirà a Roma. 

Segurament, una de les seves obres més emblemàtiques és el retrat d’Antonietta Gonsalvus (coneguda com a Tognina), retratada a l’edat d’11 anys i filla de Petrus Gonsalvus o Pedro González (més conegut pel sobrenom de "Salvatge Gentilhome de Tenerife" o l'"Home Llop Canari"). Antonietta és coneguda per haver patit la malaltia de la “hipertricosi”, igual que el seu pare i tres dels seus cinc germans. Fou criada a la cort del rei francès Enric II a Fontainebleau i va ser gràcies a un viatge que feu per Itàlia amb la família i la seva estada a la cort de Margarida de Parma que tenim aquest retrat.

Extra bonus 1: Sembla que els pares de l’Antonietta foren l’inspiració per “La Bella i la Bèstia”. El pare -originari de les Illes Canàries- fou portat a França amb 11 anys. El rei es va proposar inculcar-li una bona educació i corregir el seu costat “salvatge” i es casarà amb una bella parisenca, Catherine.

Extra bonus 2: Sobre el tema de la hipertricosi hi ha una peli, molt interessant, basada en fets reals que es diu “The Lion Woman”, 2016. Situada a Noruega i que explica la vida, en les primeres dècades de segle XX, d’Eva Arctander i les dificultats que tindrà per tirar endavant amb la seva vida.

Extra bonus 3: Cal diferenciar l’hipertricosi i l’hirsutisme. Una de les obres més emblemàtiques sobre l’hirsutisme és “La dona barbuda” (Magdalena Ventura amb el seu marit) de Josep de Ribera, pintat el 1631. Encàrrec de Fernando Afán de Ribera, Duc d’Alcalà i Virrei de Nàpols, seguint la moda de l’època de fer retrats de gent fora dels cànons “normals”.