Judith Leyster fou la primera pintora professional de Haarlem. Destaquen les seves pintures de gènere, on es representen nens i joves gaudint de la vida, sovint amb missatges moralitzadors sobre la brevetat del temps o la conducta esbojarrada dels adults, però també realitzarà retrats i bodegons o natures mortes.

Sembla que Leyster va començar amb la seva carrera artística per la necessitat d’aportar diners a la família a causa de la bancarrota del seu pare, que tenia una cerveseria, anomenada Leistar, i també feia de sastre.

Com a pintora d'èxit, regentà el seu propi estudi amb ajudants masculins, quelcom únic en aquell temps a la ciutat de Haarlem. El seu període de major productivitat fou entre els anys 1629 i 1635, abans de contraure matrimoni, el 1636, amb el pintor Jan Miense Molenaer, amb qui tingué 5 fills i es traslladaren a viure a Amsterdam, lloc on el mercat de l’art era més estable. Després d’aquesta data només es té constància de molt poques obres. El 1633 ja serà membre, essent una de les primeres dones a aconseguir-ho, del gremi artístic de Sant Lluc de Haarlem. Fou particularment innovadora en les seves escenes de gènere domèstiques. Molts cops aquestes són escenes íntimes de dones a la llar, sovint amb espelmes o làmpades, evocant el punt de vista femení.

Leyster, coneguda en la seva època, tenia un estil proper a Frans Hals i això va provocar que moltes de les seves obres foren erròniament atribuïdes a aquest famós artista o al seu marit. Desaparegué de la història de l’art fins ben entrat el segle XIX, quan es van començar a “recuperar” les seves obres al trobar-se en algunes d’elles la seva pròpia signatura, el monograma “JL” i una estrella (Leyster significava “estrella líder”).

Extra bonus: Autoretrat, 1630. Aquesta obra sembla que fou la carta de presentació per accedir al gremi de Sant Lluc. Peça que marca un canvi històric en abandonar la rigidesa dels autoretrats femenins a favor d’un posat més relaxat i dinàmic. En aquells moments, retratar-se amb elegants vestits i complements era demostració d’estatus i dignitat professional.