Coneguda com la pintora guerrera, Amazona o la Giovanna d'Arco di Castelleone, fou, a més de “condottiero” una artista del Quattrocento italià. La seva figura històrica es barreja amb un xic de llegenda. En el llibre “Història de Castelleone” (població propera a Cremona, lloc on va néixer i morir l’artista) Clemente Fiammeno relata que l’any 1423 Onorata, filla o neboda del pintor Olario Rodiani, va ser contractada, amb només 19 anys, per Cabrino Fondulo, Marques de Castelleone i tirà de Cremona, per a pintar uns frescos al Palau Galeotti Vertua. Mentre estava treballant en les pintures murals, que eren la seva especialitat, va ser agredida sexualment per un cortesà del palau, del qual es va defensar matant-lo amb un ganivet. Segons s’explica, després del crim i tement un judici injust, Onorata va fugir a cavall disfressada d’home i es va enrolar com a soldat. Durant anys Onorata va servir com a oficial en diferents batalles mantenint la seva identitat oculta. Entre altres nobles estarà al servei de Conrado Sforza, germà del Duc de Milà, Francesco Sforza. Trobarà la mort defensant la seva població natal enfront de l’exèrcit venecià i fou llavors, en treure-li la seva armadura, que es va descobrir que era una dona. Li són atribuïdes diverses taules i frescos, dels quals cal destacar la pintura mural del Palau Galeotti Vertua, que representa la Mare de Déu amb Sant Sebastià i Sant Cristòfol, única feina atorgada a una dona dins del Quattrocento italià. Aquesta obra estava oculta i va sortir a la llum recentment en una restauració.

Extra bonus 1: Els condottieros o també anomenats “Capitani di Ventura” era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'edat mitjana fins a mitjan segle XVI.

Extra bonus 2: Clemente Fiammeno cita Onorata dient “És millor viure amb honor fora de la meva pàtria que deshonrada dins”; i poc abans de morir va dir “Honrada vaig viure, honrada moro.” Aquesta frase conté un joc de paraules, molt clar en italià. Onorata significa “honrat”, en italià. Cal tenir en compte, però, que està parlant una dona del renaixement: no parla d’honradesa en el sentit que li veiem actualment, Onorata es refereix al fet que no ha estat desonrada, o sia, no l’han violat.